Violència confinada: l'altra pandèmia

Llegeixo que els Mossos tenen oberts a Sant Cugat un centenar expedients de dones per casos de violència masclista. Cent, que es diu ràpidament però és molt. El llarg confinament total que vam viure de març a juny per la COVID-19 va invisibilitzar encara més una realitat, la de la violència masclista, que afecta tantes dones. 

Mentre per una banda augmentaven en més del 50% (60% a tot Europa segons dades de l'OMS) les trucades al telèfon d'atenció a víctimes de la Generalitat, baixaven dràsticament les denúncies: hi havia massa obstacles per fer-ho. I Sant Cugat no en va ser excepció. En aquell període de març a juny només es van formalitzar nou denúncies per violència de gènere i sis per violència domèstica, xifres inferiors (prop d'un 35%) al mateix període de 2019. En el que portem de 2020 (fins a l'agost), les denúncies a la ciutat s'han reduït encara més: un 44%.

És un fet que la pandèmia ha incrementat els nivells d'inseguretat i violència contra les dones a tot Europa i, sense una atenció específica dels governs i les autoritats, podria agreujar les desigualtats de gènere i els nivells de discriminació. Ja abans de la COVID-19 l'escenari era preocupant: una de cada cinc dones patia violència de la seva parella a casa a tot Europa. 

Els confinaments i les mesures d'aïllament per contenir la propagació del virus han exposat les dones i les nenes a més risc d'abusos i sovint les han deixat sense xarxa, sense el suport que necessiten. És fonamental que, alhora que es prenen mesures adequades en matèria de salut pública, les autoritats compleixin també amb les seves obligacions per protegir les dones d'aquesta violència estructural.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.