Watts i olivella

Si a algú li passen desapercebudes les festes institucionals de la ciutat, que s’ho faci mirar. Els watts a tota pastilla les proclamen de nit i de dia i en parlen tots els mitjans. En canvi, el divendres 27 - festa del màrtir que dóna nom a la ciutat- ni és festiu ni la ciutat se’n fa ressò.

Per a molts serà un dia qualsevol. No obstant, les olivelles han granat i les seves baies vermelles ornamenten l’arbust. Aquest any en collirem una primícia per fer l’ofrena al màrtir tal com feien els fidels de la població ja fa catorze segles. Un antic himne diu: “de St. Cugat honorant la despulla, sobre el túmul i el sepulcre escampa rams d’olivella”.

Cal un cert coneixement de la història i una mica de sensibilitat per sentir-se convocat per un reclam tan discret. Doncs bé, malgrat l’absència de cridòries i l’èxode estival, cada any s’hi apleguen ciutadans de tota condició per retrobar els orígens.

Cap al vespre podrem anar a visitar “el recer” ja consolidat. I a l’hora foscant, el claustre vibrarà amb la dansa sacra del grup Mediterrània i en el mateix indret que es congregaven els primers cristians, s’elevaran himnes que parlen de pau i de concòrdia. Tal com diuen al país veí: “À bon vin point d’enseigne”. No us ho perdeu!