Sant Cugat es pot vanagloriar de disposar de l'Auditori, un espai magnífic i polivalent per fer i gaudir de les arts escèniques, que és quasi històric perquè té més de trenta anys de vida. Aquest a més de la seva funció, ens mostra com la mentalitat dels noranta del segle passat respecte de les minusvàlides físiques era insignificant, pel fet que l'accessibilitat a l'amfiteatre és per unes empinades escales, cosa que ha millorat molt poc, car recentment s'han habilitat 10 places per cadires de rodes a la platea i 3 places d'aparcament al carrer per a persones amb mobilitat reduïda.
En el 2025, això no pot passar enlloc, però menys en un lloc públic, d'una ciutat de quasi 100.000 habitants, amb una de les rendes per persona de les més elevades del país. Però tampoc pot ser simplement per sentit comú, que no segueix lleis, ni preus, tan sols coneixement, empatia i compromís. Catalunya té uns 8 milions d'habitants dels quals 600.000, i d'aquests el 56% (336.000 persones) tenen problemes de mobilitat.
Seguint aquestes dades a Sant Cugat, estadísticament, hi ha uns 4.116 habitants amb dificultats de mobilitat, i l'Auditori només ofereix localitats pel 0,25% d'aquestes persones. Les xifres parlen per si soles, però no ens enganyem, no reflecteixen un problema de places, mostren un problema de sensibilitat vers una desigualtat social transversal, en aquest cas lligada a la cultura.
Malauradament, una més, en un poble que sembla no saber ser ciutat en el segle XXI. Cal actuar, oi? I, per cert, magnífica la representació del Matrimoni de Boston.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.