"Quan vaig arribar aquí no m’agradava el futbol"

Segundo Naranjo, natural de Camuñas (Toledo) va aterrar a Sant Cugat l’any 1965. Mite del futbol santcugatenc, després de 35 anys vinculat essencialment a dos clubs santcugatencs, el Sant Cugat Esport FC i el CF Mira-sol Baco Unión, ha estat recentment nomenat Personatge SantCu 2012, un premi a títol individual que reconeix i premia la seva dedicació incondicional i desinteressada per l’esport i el futbol local. Actualment és delegat de l’infantil C del Sant Cugat Esport FC.

A la presentació del Sant Cugat Esport d’enguany l’han nomenat Personatge SantCu 2012. Com ha rebut aquesta distinció?
Em va agafar completament per sorpresa. Encara no he tingut temps per donar les gràcies al president, però tinc ganes de veure’l i dir-li que ha estat l’alegria més gran que m’han donat mai des que estic en aquest món del futbol.

Per què creu que han pensat en vostè? El president va dir que és una persona que es fa estimar.
M’imagino que tindrà a veure amb això. Jo sempre vetllo pels més petits. També percebo que els nanos em veuen i es desviuen per mi. I el mateix passa amb els pares. És molt gratificant.

Sobta que hagi dedicat tants anys al futbol santcugatenc de manera desinteressada. Per què ho fa?
És que quan jo vaig començar ningú cobrava res. L’únic que ens donaven, si n’hi havia, era una jaqueta i una camisa per anar tots amb el mateix uniforme. Però mai vaig reclamar res. I així he seguit. De fet,quan vaig tornar a Sant Cugat, em van oferir donar-me uns diners, i jo vaig dir a l’entrenador que a mi no em feien falta, gràcies a Déu. Vaig dir-li que se’ls quedés.

Digui’m, deixant de banda la qüestió dels calés. A què es deu aquest amor incondicional pel futbol local?
Si et dic la veritat, jo quan vaig arribar aquí l’any 1965 no m’agradava especialment el futbol. Un germà de la meva senyora va començar a jugar, em vaig aficionar i em vaig fer soci. Després, el va seguir el meu fill i em va seguir agradant. La gent em deia que servia per treballar amb els nois i em van donar ànims per continuar i dedicar-m’hi. Fins avui.

I fins quan?
Jo no vull retirar-me. Si estic a gust amb els nanos, no vull deixar-los. És que és molt bonic. A mi m’agrada molt anar pel carrer i trobar-me un noi i que em digui: “Hola Naranjo”, i que em doni la mà. És molt maco que la gent et recordi. Això és el que em motiva a continuar.

Quin balanç fa de les seves dues etapes al Sant Cugat Esport FC?
La primera etapa va ser molt bona, però vaig marxar amb un regust amarg. Van haver coses que no em van agradar. El mateix em va passar posteriorment a Mira-sol. Em quedo amb les persones que m’aprecien i amb les persones que tracto. Des que vaig tornar estic molt bé, molt a gust.

Quin és el millor record que té de tots aquests anys?
Una de les coses que recordo amb més nostàlgia són les sortides que fèiem durant la Setmana Santa. Anàvem a Itàlia, a França, a Toledo, d’on sóc jo... Era molt bonic, anàvem amb tots els nens i es feia un intercanvi. Els nens s’allotjaven a casa dels altres nens i després ells venien aquí. Ara això ja no es fa. Si se surt, dormen en hotels.

No va tenir una sortida gaire agradable del CF Mira-sol, però m’imagino que també deu tenir bons records d’aquella etapa?
Sí. En tinc també, és clar. Em van fer President d’Honor, que és una de les coses que més il·lusió em va fer. Però va ser just quan jo vaig marxar.

Vostè, que està tan vinculat al futbol base, com creu que treballa el club la seva base?
S’estan fent bé les coses. Ara, no sé si serà possible treballar per fer pujar jugadors al primer equip. Jo crec que una de les bases de la feina que es fa a la base també ha de ser treballar pel primer equip. Si només treballem per tenir jugadors de fora, tampoc em sembla bé.

Creu que el Sant Cugat Esport FC pot aspirar a més?
Jo crec que estem bé on estem ara. Potser aspirar a més, per la ciutat i el volum del club, seria retrocedir.

Incansable
Segundo Naranjo porta dedicats als món del futbol 35 anys. Tots ells els ha viscut en l’àmbit local, i més concretament a dos clubs de Sant Cugat, al Sant Cugat Espor t FC, des de l’any 1998 i fins al 1998 i des del 2008 fins avui; i al CFU Mira-sol Baco, des de l’any 1999 i fins l’any 2008. Éssencialment ha exercit les funcions de delegat en nombrosos equips, fet que l’ha permès conèixer infinitat de gent i que el conegui gairebé tothom dins aquest petit món futbolístic.

Entranyable, pausat, parla amb nostàlgia de temps passats i amb la saviesa que li confereixen tantes temporades viscudes. Actualment exerceix de delegat de l’infantil C que entrena Jordi Rodríguez, a qui assegura que té una gran estima. La temporada passada va ser també delegat en alguns partits amb el primer equip.