Què és el dany cerebral adquirit?

Les causes que poden produir un dany cerebral adquirit són molt diverses: traumatismes cranioencefàlics (TCE), ictus, tumors cerebrals, anòxia, encefalitis... Però totes tenen en comú que produeixen la pèrdua de funcions cerebrals, que es poden manifestar en forma d'alteracions cognitives, alteracions en la comunicació, dèficits en l'àmbit motor o sensorial o alteracions conductuals o emocionals.

A escala motora, les seqüeles més freqüents són l'hemiplegia (paràlisi d'una part del cos), l'hemiparèsia (pèrdua de força i precisió de moviments d'una part del cos), l'espasticitat (augment del to muscular) o la pèrdua del control d'esfínters.

Cognitivament, es poden produir dèficits de memòria, dificultats en l'atenció, alteracions perceptives, dificultats de càlcul, de raonament, de planificació o de resolució de problemes, així com un alentiment en el processament de la informació.

A escala conductual, podem trobar dificultats en el control d'impulsos, desinhibició, apatia i manca de motivació, simptomatologia depressiva, indiferència davant el que l'envolta o agressivitat, entre d'altres.

En l'àmbit comunicatiu, es poden donar dificultats per entendre o expressar-se a través del llenguatge, hemiplegia o hemiparèsia facial, alteracions del to, la força, l'agilitat i coordinació de moviments de la musculatura implicada en l'articulació i en la deglució, amb les consegüents dificultats per articular els sons de la parla o per a empassar de forma segura per la salut.

La intervenció en el dany cerebral adquirit ha de ser transdisciplinari, intervenint en les àrees afectades sense oblidar la part afectiva i emocional.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.