L’herència dels rebesavis

Entre els elements de la llengua colonitzadora, pot haver-hi tant aspectes morfològics i fonètics com de toponímia o de lèxic no fonamental

La cultura mediterrània dona forma a la concepció del món que al llarg dels segles hem forjat a la riba del Mare Nostrum. Amb la riquesa de matisos inherent de cada indret, hi perviu un pòsit comú que també està present en la llengua actual en forma d’herència. I justament d’aquesta herència lingüística és del que us parlarem avui: us portem exemples del substrat mediterrani que trobem encara presents en el català del segle XXI.

Abans cal aclarir què significa en lingüística substrat: són els elements d’una llengua que, en ser substituïda per una altra —per raó de conquesta o colonització— s’incorporen a la nova llengua colonitzadora. 

En el cas del català, quan ens referim al substrat apel·lem sobretot al substrat preromà, anterior, doncs, a l’arribada del llatí, la gran mare dels ous en qüestions de llengua. I què hi teníem lingüísticament abans dels romans? En primer lloc, hi havia llengües indoeuropees preromanes, el llegat de les quals és minso i es limita a mots com trencar o tancar i topònims com Besalú o Salardú.

En segon lloc, ens apareixen les dues grans cultures dominants a la Mediterrània: la grega i la fenícia. En l’actualitat, de la darrera només ens en queden els topònims Eivissa (IBISUM) i Maó (PORTUS MAGONIS). L’herència grega d’aquesta època apunta igualment a la toponímia: Roses (RHODE) i Empúries (EMPORION). Potser hi ha qui arrufi el nas en veure una herència grega tan pobra; en aquest punt cal aclarir que a través del grec ens han arribat incomptables termes de l’àmbit científic, com acrònim o heterodòxia, però el procés de penetració d’aquests mots ha estat un altre, ja que s’han introduït com a neologismes i no pròpiament com a substrat preromà.

Per acabar el repàs d’allò lingüísticament rellevant que va precedir el llatí, cal citar el substrat iberobasc, que tot i no ser pròpiament d’arrel mediterrània, sí que ens va llegar abundants topònims (Sanaüja, Benabarri, etc.) i algun exemple de lèxic comú: pissarra i carrasca.

Continuarà.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem