L’herència dels rebesavis (i III)

Cloem la sèrie d’articles dedicats a presentar-vos traces de llengües estrangeres en el català contemporani l’origen de les quals es remunta a molts segles enrere. Avui abordem el superstrat àrab, llengua amb una influència notòria entre els segles VIII i XIII.

Cal recordar que els àrabs arriben a la Península l'any 711 i conquereixen territoris en direcció nord fins que el 732 sucumbeixen a la batalla de Poitiers (oest de França), moment a partir del qual aturen la penetració a Europa i es veuen forçats a recular progressivament cap al sud. Aquesta retirada, però, va ser desigual; mentre que Barcelona ja era cristiana el 801, Tortosa va romandre musulmana fins a les darreries del 1148, i a les Illes i al País Valencià el domini islàmic es va estendre fins al 1229 i 1245, respectivament.

Llavors, no és cap sorpresa que trobem més topònims d’origen àrab a València i les Illes, ja que el nombre de mots guarda relació amb la durada de la dominació: Alcúdia, Binissalem, Benidorm, Algaida, Benicàssim... Amb tot, entre Lleida i Tarragona també hi ha noms de lloc d’ascendència aràbiga: Borges del Camp, Vimbodí, l’Aleixar, la Pobla de Mafumet.

Lluny de circumscriure’s a la toponímia, la influència àrab es va traslladar a mots comuns que s’instal·larien en el català dels futurs colonitzadors cristians: alcova, albufera, rajola, albergínia, arròs, catifa, arracades, síndria, matalàs, setrill, albarà, xaloc, sucre... És més, un percentatge molt elevat de paraules catalanes comencen amb l'article àrab al-, per bé que, a diferència del castellà, també hi ha mots que no l’han aglutinat, tot i l’evident origen aràbic: quitrà, carxofa, cotó, barnús, magatzem... 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.