L'ictus i el suport psicològic

Durant el mes d'octubre hem estat parlant sobre l'ictus. Hem parlat sobre la malaltia, les seves causes, el protocol d'actuació... però no hem fet referència a l'experiència traumàtica que suposa patir-lo.

L'ictus és una malaltia vascular que afecta les artèries del cervell, o bé per obstrucció del pas de la sang o bé per trencament d'aquestes, provocant una hemorràgia. En ambdós casos les neurones de la zona afectada moren i perden la seva funció: en el primer cas, per manca d'oxigen i en el segon per la pressió de la sang acumulada.

L'experiència traumàtica que representa l'ictus juntament amb la nova situació de dependència que es desencadena, fa que sigui de gran importància el suport psicològic, ja que les seqüeles incapaciten en molts casos a la persona per a acomplir les activitats de la vida diària de forma autònoma, generant així sentiments de frustració, canvis sobtats en l'estat d'ànim i fins i tot depressió. Aquesta és molt freqüent, i es pot manifestar entre d'altres per sentiments de tristesa o aïllament, irritabilitat, trastorns de la son i apatia. Sovint apareix també ansietat, que es manifesta a través de pensaments disfuncionals com la por a patir un nou ictus, la por a morir, la preocupació per la salut o els sentiments d'invalidesa i de manca de control sobre la pròpia vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.