Insultem en català II

En un article anterior vam iniciar un recull d’insults en català, esperonats per un estudi d’uns psicòlegs nord-americans que demostraven que posseir un repertori variat de renecs era indicatiu d’una intel·ligència lingüística superior. Amb aquesta finalitat en ment —estimular la matèria grisa a còpia d’insults en català— i, tot sigui dit, per deixar constància que la nostra llengua és operativa en qualsevol àmbit —del més formal al més vulgar—, reprendrem avui aquesta compilació d’ofenses, paraulotes, blasfèmies, injúries, invectives, malediccions, improperis, retrets, vituperis o, senzillament, paraules gruixudes.

Abans ens permetreu que fem una apreciació, ja que hem parlat d’àmbit —o registre— vulgar i convindria diferenciar-lo del col·loquial, ja que si bé tots dos pertanyen a l’esfera de la informalitat, el registre vulgar fa referència explícita a elements escatològics, sexuals i blasfems, els quals constitueixen la divisa que el separa del registre col·loquial. És a dir, compartint ambdós usos informals que no defugen aspectes dialectals no normatius, el registre vulgar destaca per la inclusió de paraules malsonants i grolleres. Així doncs, hi trobarem camp adobat per al que avui ens ocupa.

De registre vulgar, en serien exemple malparit o torracollons, mentre que podem dir el mateix en registre col·loquial amb mala peça o perepunyetes. Aquesta diferència de registres abans l’exemplificava el biaix de gènere segons el qual, en teoria, només estava permès als homes proferir renecs de l’estil de la mare que el va parir, mecàgum Déu, hòstia i collons, mentre que les dones havien de fer servir eufemisme com qui el va matricular, mecàsum cent o mecàsum dena, ospa i cordills o cordons.

Afortunadament aquest biaix sexista, com tants d’altres, ha desaparegut de la societat i ara no hi ha excusa perquè una persona, amb independència de si és home, dona o de gènere no binari, tingui llibertat per proferir delicadeses com bagassa, cagaandanes, cara de desmamar criatures, cigaleta, cul brut, cul de bugadera, cul d’olla, desvirgagallines, ensumallufes, escalfabraguetes, esclafapets, pollós, titafluixa. Ara bé, si sentim improperis d’aquests en boca d’algú sí que ens servirà per diferenciar una persona benparlada d’una malparlada, perquè això no ha canviat amb els anys!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.