La plaça de Lluís Millet

Per cercar els orígens d’aquesta plaça cal que ens remuntem a principis del segle passat, concretament a l’any 1917, moment de l’arribada del ferrocarril a Sant Cugat. Això suposava la consolidació del caràcter residencial de Sant Cugat, que s’havia desenvolupat des de finals del segle XIX amb la construcció de noves cases d’estiueig.

Fou amb motiu de l’entrada en funcionament dels ferrocarrils, quan des de l’Ajuntament es cregué convenient crear una nova plaça al voltant de l’edifici de l’estació, creant així un espai per a totes aquelles persones que utilitzaven el tren com a mitjà de transport.

L’any 1922 es concedí la primera llicència d’obres i només nou anys més tard, l’arquitecte municipal Enric Mora Gosp iniciava el projecte de reforma de la plaça. Inicialment era coneguda com a plaça de l’Estació, nom que de fet encara perdura entre molts santcugatencs i santcugatenques.

No obstant això, l’any 1953 es decidia dedicar el nom de la plaça a Lluís Millet. Amb una inauguració en forma d’homenatge, la societat coral La Lira volgué reivindicar la figura de qui havia estat el seu antic director. Per aquest motiu s’inaugurava un monument en reconeixement a qui també fou músic i fundador de l’Orfeó Català.

La part més rellevant d’aquest monument era un medalló de bronze, el qual ha estat l’únic element que s’ha conservat. Als anys seixanta fou traslladat a un altre monument en forma de monòlit de gres vermell, i l’any 2007, amb motiu del 125è aniversari de La Lira, es col·locà el medalló en un nou monument.

L’última modificació que es feu a la plaça fou l’any 2003, quan es decidí soterrar el trànsit de vehicles a través d’un túnel. Tanmateix, el projecte fou motiu de fortes queixes per part de la ciutadania, ja que els autobusos seguien circulant per la plaça.

També es procedí a enderrocar el mur de la casa Maristany per ampliar la plaça, fet que suposà haver-lo d’eliminar del catàleg de patrimoni de Sant Cugat.

Què veiem a la fotografia?

Aquesta és una curiosa instantània feta pel meu avi als anys cinquanta. En aquesta es poden observar tres operaris de l’antiga Fecsa fent tasques de manteniment del sistema elèctric que passava per la plaça.