Posar límits: una necessitat sovint difícil d’aplicar

Posar límits és una de les eines més importants d’autocura per a qualsevol cuidador. Dir “fins aquí puc arribar” o “ara necessito un moment per a mi” és essencial per preservar la salut física i emocional. Però, en la pràctica, aquesta tasca és molt més complicada del que sembla. Quan es cuida una persona amb una malaltia neurològica, hi ha situacions que simplement no es poden ajornar: episodis inesperats, desorientació, canvis d’humor, nits intranquil·les… Tot això fa que sovint els límits personals quedin desdibuixats, no per manca de voluntat, sinó per la realitat del dia a dia.

A més, molts cuidadors senten una pressió interna —o fins i tot externa— que dificulta posar fre a les demandes constants. Així i tot, buscar petits espais per establir límits és possible i necessari. A vegades no es tracta de grans decisions, sinó de petits gestos: parar uns minuts quan la situació ho permet, posposar una tasca secundària o dir amb suavitat que es necessita una breu pausa. Són límits modestos, però importants, que ajuden a recuperar una mica de control i respir.

I sobretot, posar límits no vol dir estimar menys ni abandonar. Vol dir cuidar-se per continuar cuidant.

A l’AVAN, acompanyem persones i famílies que conviuen amb malalties neurològiques.

A Sant Cugat som a la Casa de Cultura, sempre a prop per ajudar-te a viure amb més salut i benestar.

Més informació a www.avan.cat o escrivint a santcugat@avan.cat

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.