Psicologia i Ictus

L'ictus és una malaltia vascular que afecta les artèries del cervell, bé per obstrucció del pas de la sang o bé per trencament d'aquestes, provocant una hemorràgia. En ambdós casos les neurones de la zona afectada moren i perden la seva funció: en el primer cas, per manca d'oxigen, i en el segon, per la pressió de la sang acumulada.

L'experiència traumàtica que representa l'ictus, juntament amb la nova situació de dependència que es desencadena, fa que sigui de gran importància el suport psicològic, ja que les seqüeles incapaciten en molts casos a la persona per a executar les activitats de la vida diària de forma autònoma, generant així sentiments de frustració, canvis sobtats en l'estat d'ànim, i fins i tot depressió. Aquesta és molt freqüent, i es pot manifestar entre d'altres per sentiments de tristesa o aïllament, irritabilitat, trastorns de la son i apatia. Sovint apareix també ansietat, que es manifesta a través de pensaments disfuncionals com la por a patir un nou ictus, la por a morir, la preocupació per la salut o els sentiments d'invalidesa i de manca de control sobre la pròpia vida. A vegades es dona una dificultat en el control de les emocions, tant positives com negatives, segons la zona del cervell afectada.

El suport psicològic pot ajudar, tant a la persona afectada, com a la família, a acceptar la malaltia. També és bàsic aquest suport per tal d'adquirir estratègies d'afrontament, i així, iniciar el reaprenentatge de tasques diàries i la forma com interpretar la realitat des d'un punt de vista més favorable. Els familiars poden aprendre a identificar les fonts d'estrès i aplicar pautes que afavoreixin l'autonomia de l'afectat, evitant la sobreprotecció.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.