Setze jutges II: interposar un recurs

Hem d’evitar construccions com interposar* una demanda, ja que aquesta expressió és incorrecta

En aquest recorregut, sense ànim d’exhaustivitat, que vam iniciar la setmana passada a propòsit del llenguatge jurídic català, avui ens centrarem en exemples concrets d’ús habitual. Per tant, si en la primera entrega vam esbossar un retrat genèric de la situació més aviat delicada en què es troba el català en l’àmbit jurídic, aquestes línies van més encaminades a proveir-vos de material de trinxera per parlar en propietat en matèria de lleis. Al capdavall, en qüestions de lleis cal filar sempre prim perquè “la missió de l’advocat és buscar cinc peus al gat”.

Comencem amb el verb interposar, que ens deu resultar prou familiar, oi? El que potser no sabem és que a dreta llei només podem interposar recursos (el complement directe) contra una resolució (complement preposicional). Un exemple d’ús el tenim quan interposem un recurs contra una sentència dictada per un jutge davant d’un tribunal d’una instància superior. Llavors, interposar no és sinònim de presentar ni de formular i, consegüentment, i l’haurem d’esmenar amb solucions com presentar o formular una demanda.

Un altre cas de formes verbals que no sempre fem servir com toca ens remet a la tripleta recórrer, apel·lar i impugnar. Es tracta de verbs sinònims pel que fa al significat però que presenten matisos a l’hora d’afegir-hi els complements. Anem a pams: recórrer i apel·lar exigeixen un argument —un complement— introduït només per la preposició contra: la part actora recorrerà/apel·larà contra la sentència; impugnar, per la seva banda, si bé té el mateix significat, admet un argument sense preposició que fa funció de complement directe: la part actora impugnarà la sentència. La conseqüència directa del que acabem d’enunciar és que podrem parlar de sentència impugnada però no pas de sentència recorreguda*/apel·lada*¸ sinó que en el seu lloc haurem d’escriure sentència objecte de recurs/d’apel·lació.

Ja ho heu vist, cal anar amb compte amb aquests quatre verbs: interposar, impugnar, recórrer i apel·lar. No hem de caure en el parany i tenir present que abans de firmar un document, cal comptar sempre fins a cent.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem