Un destí complicat

En el box número u de la residència canina la Rabassada fa alguns dies que hi viu un labrador sa de tres anys. Ell és un dels 16 gossos que actualment espera ser adoptat en un dels boxes de la residència. Aquesta situació es torna a repetir al Cau Amic, la saturada protectora d’animals de Sant Cugat on ara conviuen més de 50 gossos, més els que estan acollits en cases particulars i els que estan a l’espera d’entrar-hi, també esperant una segona oportunitat. Aquesta protectora es troba de tot, segons lamenta Rosa Maria Marquès, presidenta del Cau Amic. “Des de gossos lligats a la porta del cau, fins a gossos abandonats al municipi, i gent que et porta el gos plorant perquè per la crisi ja no el pot tenir més”, i afegeix que mentre s’incrementa el nombre d’abandonaments, d’adopcions “n’hi ha poquíssimes”. A Sant Cugat la xarxa de voluntaris del Cau treballa incansablement per buscar casa per a aquests animals, cosa que també fa la residència canina, que a partir d’aquest mes de setembre tornarà a recuperar el corralet. La parada de gossos sense casa que s’instal·la a la plaça d’Octavià amb l’objectiu de trobar-los una llar.

Les mascotes de la Rabassada que no troben un lloc on viure a Sant Cugat les envien a la protectora de Santa Eugènia de Berga (Osona), que alhora envia els animals a Alemanya en un programa d’adopció. Els que no són adoptat es queden a viure al centre osonenc de per vida. Però hi ha altres animals que no tenen la mateixa sort, ja que al municipi també se sacrifiquen animals d’acord amb la llei vigent, que permet optar per aquesta via sempre que sigui per raons humanitàries, per malaltia o a causa de les condicions en què arriben. Si aquesta és la cara amarga dels abandonaments en els gossos trobats al municipi, en el cas dels gats encara és molt pitjor. Sant Cugat compta des de fa deu anys amb un programa d’esterilització per mantenir el nombre de colònia de gats. L’Ajuntament esterilitza cada any entre 200 i 250 gats que viuen en les 28 colònies que hi han repartides en diversos llocs del municipi. A les esterilitzacions que no arriba l’Ajuntament ho intenta el Cau Amic, que amb les aportacions dels seus socis i la col·laboració dels veterinaris santcugatencs, també esterilitza desenes de felins cada any. “Quan ens entra una mica de diners comencem a operar gats de les colònies”, apunta Marquès. Al marge de l’esforç econòmic del Cau, els abandonaments i les pèrdues tenen un cost sobre les arques municipals. Cada any es destinen 75.000 euros en la recollida de gossos, mentre que l’esterilització de gats suposa un pressupost anual de 15.000 euros. Tot i això, l’Ajuntament ingressa, cada exercici, fins a 20.000 euros en la taxa de recollida, que han de pagar els propietaris per recuperar el seu animal de companyia.

Per posar fre als abandonaments l’executiu local està estudiant aprovar una nova ordenança municipal per perseguir i multar aquesta pràctica. “L’abandonament és un delicte i s’està treballant per imposar una multa pels abandonaments, perquè aquest tema ens preocupa”, ha assegurat Joan Puigdomènech, regidor de Medi Ambient. El polític ha dit també que el consistori està ultimant una multa per aquells propietaris que perden o se’ls escapa el gos.
Des del Cau Amic es mostren crítics amb l’actual legislació i la manca d’aplicabilitat en les sancions: “la gent ha après que el xip només serveix per trobar el seu gos, perquè nosaltres al Cau tenim diversos gossos amb xip, però no podem perseguir els propietaris, només som una ONG que recull. La força hauria d’estar amb la llei i les sancions”.
Però Sant Cugat no només compta amb la lluita de l’Ajuntament, la residència i el Cau Amic per combatre aquesta xacra. El centre veterinari Veterinos col·labora amb el programa SOS Galgo des de l’any 2008, oferint tractament mèdic a una mitjana de 25 llebrers l’any per “donar-los en adopció amb totes les garanties mèdiques”, apunta Esther Sánchez Aranda, veterinària clínica de Veterinos. D’aquests entre un 20% i un 30% són adoptats per persones de Sant Cugat, Rubí i Barcelona. “Recordo el cas d’un gos que va ser maltractat d’una manera molt severa i que a més tenia leishmània i pneumònia i no ho va superar, però també hi ha la Mia a qui l’havien penjat d’un arbre i tenia una laceració al coll. D’altres són arrossegats amb cotxes o vénen amb fractures”, diu Sánchez, que apunta que “com a veterinaris se’ns fa molt difícil entre això, perquè si no et pots fer càrrec d’un animal hi ha altres vies”.

Les xifres de l’abandonament
A més del centenar de gossos que passen anualment pel Cau, durant el 2009 la residència de la Rabassada va recollir 419 gossos a la ciutat; dels quals 313 van ser retornats als propietaris; 58 es van donar en adopció; 28 van anar a parar a la protectora d’Osona i als altres 20 se’ls va practicar l’eutanàsia. Durant l’any passat es van recollir 364 gossos al carrer, dels quals 266 tenien propietari, 54 van ser adoptats, 32 van anar a parar a la protectora i 12 els van eutanasiar. La crisi només ha fet que agreujar una situació que fa anys que s’arrossega, com coincideixen Sánchez i Marquès. La Fundació Affinity, que elabora cada any un estudi amb el nombre d’animals de companyia que són abandonats, apunta que el 2010 més de 21.900 gats i gossos van anar a parar a les protectores catalanes, sense comptabilitzar els que són atropellats o és moren d’inanició.

La bassa de darrere el Sant Cugat Centre Comercial s’ha convertit en un nucli d’abandonaments de tortugues de Florida. Aquesta deplorable pràctica fa que l’Ajuntament capturi aquestes tortugues exòtiques, ja que aquesta espècie s’alimenta dels ànecs i les oques que hi viuen. Una vegada capturades s’entreguen al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), amb seu a Masquefa, que intenta que siguin adoptades. Albert Martínez, director científic del CRARC, ha explicat que aquest any el centre s’ha fet càrrec d’una trentena de tortugues abandonades a Sant Cugat, però que a Catalunya aquesta dada és d’entre 200 i 300 l’any. El membre del CRARC sosté que els abandonaments d’aquestes espècies es registren durant tot l’any, i que la causa principal és “l’agressivitat, el seu creixement i que embruten massa”.

Una solució possible
La Fundació Affinity edita també un decàleg per eradicar l’abandonament. Entre les propostes hi ha la d’impulsar campanyes de conscienciació contra l’abandonament, endurir la legislació i les sancions, l’obligatorietat d’esterilitzar els animals i exigir als propietaris una llicència d’acreditació. De la seva banda la membre de Veterinos ha demanat que s’apliqui la llei i que el projecte de la gossera municipal tiri endavant. Potser ja és l’hora de posar-nos mans a l’obra.