Sigui com sigui: que caiguin les llàgrimes
¿Cómo puedes estar siempre alegre? Li pregunta ella (italiana) a ell (nord-americà). Fácil, no soporto estar triste
Segona col·laboració entre el cineasta italià i Penélope Cruz (després de “No te muevas”), “Volver a nacer” navega entre el present al passat a partir del retorn de la protagonista a un Sarajevo que la condueix a través dels records d'uns temps passats i carregats de la capacitat per a reobrir profundes ferides. I aquí és de justícia destacar la interpretació de Penélope Cruz, que aconsegueix amb la seva mirada reflectir la profunditat absent d'una pel·lícula aferrada a una narrativa més literària que no pas cinematogràfica (els diàlegs, carregats d'intencions poètiques, no fan més que allunyar-nos d'uns personatges dels que no entenem la seva manera de parlar) i fermament motivada per a la fabricació en sèrie de situacions doloroses.
Podríem pensar que tant drama queda justificat en una obra que compta com a teló de fons amb la terrible guerra dels Balcans. Però les tragèdies del conflicte bèl·lic no són cap centre en la història, sinó que queden reduïdes a meres imatges sagnants en el decorat d'una trama on el veritable dolor prové de la impossibilitat de l'enamoradíssima parella per a tenir fills. I aquest serà el veritable repte dels protagonistes: procrear; siguin quines siguin les circumstàncies; caiguin o no caiguin bombes al seu voltant. Un objectiu que, en un context humanament tan esgarrifós, acaba semblant... la broma audiovisual d'una mirada, en el fons, molt acomodada.
VOLVER A NACER
Títol Original: Venuto al mondo.
Itàlia-Espanya-Croàcia, 2012. Direcció: Sergio Castellitto. Guió: Sergio Castellitto i Margaret Mazzantini (Basat en la novel·la “La palabra más hermosa”, de Margaret Mazzantini)
Interpretació: Penélope Cruz, Emile Hirsch, Adnan Haskovic, Pietro Castellitto, Saadet Aksoy, Luca De Filippo, Sergio Castellitto, Mira Furlan, Jane Birkin, Jovan Diviak.
Durada: 124 minuts.
Mira el tràiler