Així serà el nou Lestonnac: habitatge lliure i protegit i edificis de tres plantes
L'Ajuntament aconseguirà la cessió de la casa de Lestonnac, catalogada pel seu valor arquitectònic i patrimonial
Lestonnac, ubicat entre el passeig d'Olabarria i el passeig de Valldoreix i conegut també com a Villa Argentina, viurà una transformació important els pròxims anys. L'Ajuntament de Sant Cugat ha finalitzat els tràmits per una modificació urbanística per la construcció de 90 habitatges públics i privats. El Ple Municipal ha aprovat provisionalment l'operació urbanística, que ara anirà a la Generalitat de Catalunya. Hi ha votat a favor el govern (Junts i ERC) i tota l'oposició (PSC, PP, CUP, Vox i En Comú Podem).
La proposta permetrà a la propietat la construcció de 43 habitatges lliures. A canvi, es faran 27 pisos de protecció oficial de lloguer. A més, l'Ajuntament aconseguirà la cessió de la casa de Lestonnac, catalogada pel seu valor arquitectònic i patrimonial, i on s'habilitaran 18 habitatges públics dotacionals per a joves o grans. Un projecte que encara no té calendari definit.
En total, es desenvoluparan 43 habitatges lliures, 27 de protecció oficial de lloguer i 18 dotacionals públics. Un projecte que substitueix la proposta de 2018, que preveia l'edificació de 14 habitatges unifamiliars privats i una vintena de pisos protegits. La nova propietat de l'espai va mostrar el seu interès a construir més pisos.
El regidor d'Urbanisme, Àngel Pedrós, va detallar que ho van aprofitar per augmentar l'habitatge públic i aconseguir 45 nous pisos públics: 27 de lloguer protegit i 18 dotacionals per a situacions d'emergència, grans o joves. La proposta preveu la construcció de cinc edificacions d'un màxim de tres pisos d'altura (planta baixa+2), similar a les cases de l'entorn: "És una implantació més suau amb el territori".
Els habitatges dotacionals s'encabiran dins de l'edificació existent, mentre que la resta seran de nova construcció. Des de l'Ajuntament també destaquen que aconseguiran la propietat de Lestonnac, podent-ne protegir els elements arquitectònics i patrimonials.
Els guanys de l'Ajuntament
Entrada a Lestonnac, entre l'avinguda de Can Picanyol i el passeig de Valldoreix FOTO: Google Maps
Amb aquesta nova proposta, el govern destaca que la propietat (Via Célere Desarrollos Inmobiliarios) aconsegueix més habitatge lliure per posar al mercat i la ciutat obté més habitatge protegit. A més, l'Ajuntament obté de manera gratuïta la cessió de nou espais lliures i d'equipaments. De fet, l'Ajuntament passarà a disposar de la masia de Vila Argentina, que podrà acollir equipaments i serveis municipals. El Consistori també incorporarà l'arbreda i altres zones verdes.
"Es protegeix l'arbrat i s'amplien zones verdes per fer l'espai més agradable", va explicar Àngel Pedrós. Així, la nova ordenació integrarà en el sistema d'espais verds i equipament tant l'arbreda de cedres existent com altres elements arquitectònics de valor de l'entorn.
La història de Villa Argentina
La parcel·la de Lestonnac, des de l'aire. FOTO: Arxiu
La masia de Lestonnac va construir-se l'any 1922, després que els senyors Miquel Real i Francisca Fontova, veïns de Barcelona, sol·licitessin la llicència en la zona de l'aleshores anomenada Can Picanyol, que va entregar-se el 23 d'abril de 1922. Així, la masia de Lestonnac va passar a anomenar-se Villa Argentina, com també es coneix ara. Després de la Guerra Civil, la Companyia de Maria de Nostra Senyora de Lestonnac, d'aquí el nom actual de la zona, va comprar l'habitatge, que va passar a ser un convent de monges d'aquest orde religiós. Fins als anys 90, quan aquesta companyia va vendre la masia a un altre propietari.
La Companyia de Maria de Nostra Senyora de Lestonnac va ser fundada per una practicant francesa de l'edat mitjana: Joana de Lestonnac (Bourdeus, 1556 - 1640), amb la idea de crear la primera congregació religiosa dedicada a les nenes. De fet, actualment, la Companyia de Maria de Nostra Senyora de Lestonnac té diferents centres educatius repartits per arreu de Catalunya i la resta de l'estat espanyol, tot i que a Sant Cugat mai va haver-hi cap centre educatiu de l'orde, només el convent.
Així, fa aproximadament 30 anys, la companyia religiosa va vendre la masia a una altra propietat i, aleshores, va deixar de ser un convent. Des d'aquell moment el patrimoni ha anat canviant de propietaris: des de grups immobiliaris, fins a fons inversors, passant per bancs. Però sense cap ús concret i sense inquilins durant moltes etapes. De fet, s'ha ocupat en diverses ocasions.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.