Adolf, Caballé, Pahisa: Tres mirades
Adolf inaugura la seva exposició Fidelitat al retrat anteposant la xifra de 25 anys, és a dir, aquesta inauguració (que també és la d’una nova sala a Valldoreix) suposa la primera de set exposicions que volem commemorar els 25 anys de la seva primera mostra feta l’any 1987. Adolf és un veterà artista plàstic (o visual, com vulgueu), però de veritat és un jove d’esperit, també biològicament, que segueix una trajectòria que jo he observat des de sempre i que se singularitza per una capacitat per desenvolupar tècniques i formes d’expressió diverses partint del realisme. Jo us recomano totes les seves mostres que a partir d’ara estaran a diferents indrets: Galeria Pou d’Art, “Retrats i façanes”, Biblioteca central Gabriel Ferrater, “Literatura en art”, Restaurant El Casalet “Gravats”, Alexandria llibres “Ex-libris”, Restaurant Montt “Actors i actrius de Hollywood” i en el seu propi taller, “Seqüències i altres històries”. Tota la informació la trobareu a la seva pàgina www.adolf.cat
Maria Rosa Caballé exposa al Club Muntanyenc. La seva exposició porta per títol Portes closes i teniu temps fins el dia 31 d’aquest mes per gaudir-ne. Que jo sàpiga, la Rosa fa poc temps que pinta, però això no us ha de condicionar. Ella, diu, volia pintar diferents portes que tenien el misteri, com qualsevol porta tancada, de què hi havia dins. Una porta és un lloc per entrar però també per sortir. Traspassar una porta pot suposar conèixer, descobrir i, a vegades, confirmar la intuïció. L'estètica també és realista, els colors suaus...
Pere Pahissa exposa al Sant Cugat Hotel. Obres fetes, la majoria, en els dos darrers anys. En Pere havia fet dibuix, alguna pintura, escultura, però sempre sense una dedicació continuada. Ara, diu, la seva nova situació de jubilat li permet dedicar més temps. Tornem a estar amb un realisme estricte. El Monestir vist des de tots els angles, des de fora i des de dins, total i parcialment. Paisatges diversos de llocs visitats, espais esclatants de sol i de llum i altres clars obscurs que donen entitat a la pintura. Hi ha una clara necessitat de reproduir sense trair.
Mirem les pintures amb l’esperança de descobrir un secret. No és un secret sobre l’art, si no sobre la vida, en aquest cas sobre la vida interior d'aquests tres cantcugatencs, tres singulars que donen gruix, cadascú a la seva manera, a la vida cultural de la ciutat
Més informació