Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
És curiós adonar-se, en ocasions com aquesta, que la majoria de persones, i en aquestes m'hi poso jo mateix, reaccionem davant de comentaris o d’un acte determinat en funció de les nostres conviccions i no pas de les dades objectives que es desprenen de l’objecte de la reacció. Stephen Jay Gould, paleontòleg eminent, ho explicava molt bé: “Tots reconeixem la principal flaquesa de la fràgil humanitat. La nostra propensió a adoptar l'esperança i a descartar la lògica, la nostra tendència a creure el que desitgem en lloc d’allò que observem”.
L’alcaldessa es va enfadar el dia de l’anterior ple municipal perquè les mocions (la majoria de mocions, en qualsevol cas) no eren sobre temes a debatre que desprès de tal debat i votacions amb un resultat "x", modificarien alguna cosa que afectaria als habitants de la ciutat. En positiu o negatiu, segons com es mirés i des d’on es mirés.
Qualsevol postura adoptada després d’una discussió sobre un tema suposa una decisió ètica i política i, en conseqüència, adoptar una moral determinada. Tant si es tracta de votar a favor o no de declarar-se contraris a la fabricació d’armament, com quins seran els carrers que s'asfaltaran abans i de quina manera, i amb quina participació econòmica dels qui viuen en aquesta zona. La diferència substancial, òbvia, és que la decisió que surti de la segona votació serà vinculant pels santcugatencs i l’altra un brindis al Sol que, potser, ens farà sentir membres de la Humanitat, així amb majúscules, però que de ben segur no influirà en les decisions dels que fabriquen armes.
Que els nostres polítics poden parlar de tot és una veritat inqüestionable. I els que no som polítics també! Però aquí estem parlant d’un àmbit molt concret, l’hemicicle municipal, i un temps, el ple municipal. I una cosa i l’altra, diners i temps, no es poden malbaratar quan fem el que fem en nom dels altres.
També penso que darrere de les grans paraules hi ha, algunes vegades, somnis i desitjos més que realitats i que, ara precisament, vivim cada cop més en un univers twitter amb veritats de 140 caràcters, on les veritats simplistes esborren les realitats complexes que demanen equilibri i sensatesa per fer avançar les societats.
Cadascun dels membres del govern municipal, els que estan al poder i els que estan a l’oposició, han de mantenir les seves diferències de visió del que ha d’ésser el govern de la ciutat perquè se suposa que creuen en un món diferent i és per això que estan en formacions polítiques diferents. Això és cabdal per l’exercici correcte de la democràcia representativa, però no poden oblidar mai això, que són representatius parcials d’un tot que és la ciutat de Sant Cugat del Vallès, que van dir que farien allò i allò altre si arribaven al poder i que, dins la mesura del possible, hauran de deixar de banda (en alguns moments) la seva política per acostar-se a la dels altres si això, deixar-se tallar la capa una mica, suposa un bé objectiu per la població entesa com a totalitat.
Perquè cap manera de fer política, i la que menys de totes la municipal, pot oblidar que allò que decideix serà realitat o no en poc temps i tots en seran responsables (un més que els altres, és clar!).
L’alcaldessa es va enfadar el dia de l’anterior ple municipal perquè les mocions (la majoria de mocions, en qualsevol cas) no eren sobre temes a debatre que desprès de tal debat i votacions amb un resultat "x", modificarien alguna cosa que afectaria als habitants de la ciutat. En positiu o negatiu, segons com es mirés i des d’on es mirés.
Qualsevol postura adoptada després d’una discussió sobre un tema suposa una decisió ètica i política i, en conseqüència, adoptar una moral determinada. Tant si es tracta de votar a favor o no de declarar-se contraris a la fabricació d’armament, com quins seran els carrers que s'asfaltaran abans i de quina manera, i amb quina participació econòmica dels qui viuen en aquesta zona. La diferència substancial, òbvia, és que la decisió que surti de la segona votació serà vinculant pels santcugatencs i l’altra un brindis al Sol que, potser, ens farà sentir membres de la Humanitat, així amb majúscules, però que de ben segur no influirà en les decisions dels que fabriquen armes.
Que els nostres polítics poden parlar de tot és una veritat inqüestionable. I els que no som polítics també! Però aquí estem parlant d’un àmbit molt concret, l’hemicicle municipal, i un temps, el ple municipal. I una cosa i l’altra, diners i temps, no es poden malbaratar quan fem el que fem en nom dels altres.
També penso que darrere de les grans paraules hi ha, algunes vegades, somnis i desitjos més que realitats i que, ara precisament, vivim cada cop més en un univers twitter amb veritats de 140 caràcters, on les veritats simplistes esborren les realitats complexes que demanen equilibri i sensatesa per fer avançar les societats.
Cadascun dels membres del govern municipal, els que estan al poder i els que estan a l’oposició, han de mantenir les seves diferències de visió del que ha d’ésser el govern de la ciutat perquè se suposa que creuen en un món diferent i és per això que estan en formacions polítiques diferents. Això és cabdal per l’exercici correcte de la democràcia representativa, però no poden oblidar mai això, que són representatius parcials d’un tot que és la ciutat de Sant Cugat del Vallès, que van dir que farien allò i allò altre si arribaven al poder i que, dins la mesura del possible, hauran de deixar de banda (en alguns moments) la seva política per acostar-se a la dels altres si això, deixar-se tallar la capa una mica, suposa un bé objectiu per la població entesa com a totalitat.
Perquè cap manera de fer política, i la que menys de totes la municipal, pot oblidar que allò que decideix serà realitat o no en poc temps i tots en seran responsables (un més que els altres, és clar!).