Agost
No vull posar-me nostàlgic ni treure feina al meu pare, que prou bé que en parla tant en el 'TOT' com en el Diari, de temes relacionats amb la memòria. Però sí que em vull referir a com ha canviat aquest període a la ciutat
Quan els meus pares creien que ja havia fet prou feina, que eren les 6 o les 7 de la tarda m’escapava cap a la plaça de Barcelona, el nostre món, on ens trobàvem amics i amigues, bona part d’ells estiuejants que tenien la sort de passar tres o quatre mesos a Sant Cugat, on descobrien la llibertat, els primers cigarrets i els primers amors.
Us recomano que escolteu la deliciosa cançó Agost d’Els Pets. En aquells anys el xafogós mes bullia de la gent del poble i dels estiuejants que venien a les torres de l’Eixample Sud, l’estació, Valldoreix, Mira-sol, etc. A les botigues del poble fèiem l’agost, ja que era un dels períodes de l’any en què es venia més. D’aquella època vam passar al “tot tancat per l’agost”, i de poble d’estiueig vam passar a ciutat de primera residència o en molts casos a ciutat dormitori, on els caps de setmana i sobretot a l’agost la gran majoria escampava la boira, això passava al mateix temps que tots els establiments aprofitaven per tancar i fer també vacances.
Avui les coses han tornat a canviar i són molts els que marxen però també molts els que es queden per diferents motius, els uns perquè ho prefereixen i volen evitar les cues i aglomeracions que es traslladen als llocs de vacances i d’altres perquè per diversos motius no poden marxar. La qüestió és que avui Sant Cugat a l’agost ja no és el desert que era o ho és menys. El problema és que qui es queda, es troba amb un desert comercial i de serveis, on per comprar el pa s’ha de fer una gimcana.
També en això els temps estan canviant.
Segueix @R_Grau a twitter