Límits

Es parla de prop d’un 50% des que va esclatar la bombolla inflada sobretot per especuladors, administracions, entitats financeres, promotors i molts que van veure que el veí guanyava diners amb una paga i senyal, i venent-lo al cap de pocs dies a cal notari.

Era una carambola de billar, tothom bufava i el globus s’anava inflant fins que l’aire ja no hi cabia. Mentrestant, va créixer en quatre dies un bosc de pisos en barris nous, Volpelleres i Can Mates; si ho recordeu, era una fira a cel obert, cartells, banderoles... L’últim es quedarà sense poder comprar! T’havies d’apuntar en una llista de reserves i, si tenies sort, et tocava. Aquest darrer creixement la crisi econòmica i de confiança, no l’ha deixat digerir de pressa, tot i que amb el temps i d’una manera natural s’aniran omplint. Aquests, però, són els habitatges que han estirat la corda de la baixada de preus.

Molts promotors van petar i la majoria va quedar en mans dels bancs i caixes que amb una política cada vegada més agressiva es volen treure com sigui la nosa de sobre els seus balanços i han entrat de ple en el sector, rebentant el negoci dels intermediaris tradicionals que, si tenen un possible client, ja tremolen quan va al banc, perquè de ben segur o no sortirà amb la hipoteca o bé en sortirà amb totes les facilitats si el pis és un dels que tenen al seu catàleg. Sense anar més lluny, i ho dic perquè jo mateix n’he estat testimoni en una sucursal de la ciutat. No em vaig poder estar d’escoltar la conversa d’un empleat amb una jove clienta: “Montse, per cert, pagues 900 euros de lloguer cada mes, no voldries pas un pis? Tenim una promoció a Can Mates, tu vas allà i no facis cas del preu, ja te'l diré jo. I per pagar-lo no pateixis, que pagaràs menys que el lloguer d’ara i si cal et posarem una quota que ni te n’adonaràs”.

El mercat està trastocat i qui tingui possibilitats ara té un assortit per triar i remenar, però tot té un límit i potser ja hi hem arribat.

Segueix @R_Grau a twitter