Collonades

Com hom sap, aquesta és una expressió que emprava un home que no tenia gaires pèls a la llengua, en Josep Pla. I què volia dir, exactament? Em sembla que no ho va aclarir mai, però us en puc posar un exemple: la dotzena de llumets que l’Ajuntament ha posat als Quatre Cantons, a banda i banda de la carretera, perquè, diuen, els que van amorrats tot el dia a l’smartphone no prenguin mal.

No cal dir que forma part de la política d’aparador que practiquem a casa nostra. L’important era sortir als mitjans i ja ho hem aconseguit. El que passi a partir d’ara és el de menys. Que d’aquí a uns mesos estiguin totes foses, és el de menys. Ningú no reclamarà i els tres minuts del telenotícies de TV3 ningú no ens els podrà treure.

A veure, qui se’n recorda de l’smart street, la punta de llança del que havia de ser una smart city. Ja no queda res del que se’ns va anunciar a bombo i platerets. Però vam ser el centre d’un congrés sobre smart cities (ciutats espavilades, que això vol dir), i vam ser feliços per uns dies. Per no parlar dels llums, apagats des de temps immemorials, a la calçada dels carrers de Santiago Rusiñol i de la Torre, aquests al costat de la muralla.

És funció de l’Ajuntament donar facilitats perquè la gent practiqui l’autisme social a totes hores, fins i tot al carrer? Ens hem passat la vida dient als nens petits que s’han de fixar en travessar un carrer i que ho han de fer quan el semàfor està en verd. I ara convidem el personal a prescindir del semàfor, mirant a terra ja n’hi ha prou. Per què alçar la vista si tenim la pantalla molt més a prop!

Posats a fer, faig un parell de propostes més. Que l’Ajuntament financi la col·locació d’una pròtesi a l’aparell auditiu per encabir-hi l’smartphone i poder parlar permanentment sense haver d’emprar les mans. O, que l’Ajuntament estableixi una pòlissa d’assegurança col·lectiva que cobreixi els accidents que es produeixen mentre la gent condueix o aparca parlant pel mòbil.

Així, amb una mica de sort, assolirem el primer lloc en el rànquing de les estupideses. Perquè, no ens enganyem, l’important és ser al primer lloc. Per quin motiu, és el de menys.

La política, i a casa nostra en sabem més que ningú, s’ha convertit, fonamentalment, en un producte mediàtic. La gent vol sentir novetats, encara que mai no s’arribin a concretar o durin quatre dies. I que no s’acabi l’espectacle, no fos cas que algun dia se’ns posi en marxa l’esperit crític i acabem qüestionant-ho tot.