Dues notícies que m’han agradat...

Que sobre l’última sentència sobre Torre Negra hi hagi la ferma determinació del consistori de treballar per una nova modificació el PGM per tal de protegir-la. Si féssim una enquesta a tots els ciutadans de Sant Cugat, probablement una gran majoria votaria per seguir vetllant per l’espai natural (a excepció dels inversors que volen fer el negoci, totalment lícit per altra banda, és clar). Estimem Collserola, és part del nostre patrimoni i, tot el que puguem fer per protegir-lo, segur que tindrà el suport dels santcugatencs.

També m’ha agradat la proposta que el Consell Comarcal del Vallès Occidental elabori una estratègia comuna per atraure empreses que afavoreixin la reindustrialització de la nostra zona, així com el compromís de preservar el sòl industrial i no requalificar els terrenys davant tancaments o deslocalitzacions. És una bona manera de protegir els llocs de treball. I una altra que sí però no...

Si ja tenim l’estigma de ciutat “pija”, només ens faltava aquest bombo de ciutat “més rica”. Resulta que som la població de més de 5.000 habitants amb la renda familiar més alta de Catalunya, 20.500 euros anuals, un 26,6% per sobre de la mitjana. Estaria bé però, que haguessin comentat també que les despeses de viure aquí no són les mateixes que les de viure a un poble del Montsià, per exemple.

Per tant, no deixa de ser una dada “relativa”. El que sí que és important és que tenim un 8,4% d’atur, respecte al 17% de la resta de Catalunya, i que a Sant Cugat, on hi ha 48.000 persones en edat de treballar, es creen 68.000 llocs de treball. Aquesta sí que és una bona dada.