És igual el que llegeixin... però que llegeixin
Amb l’hàbit creat, l’amor per la lectura, i per la bona literatura, ja només és qüestió de temps
Fa uns dies llegia que “l’amor per la lectura és quelcom que s’aprèn però no s’ensenya”. Potser sí, però crec que l’exemple ajuda. Potser perquè sóc d’aquelles privilegiades que han viscut sempre en un ambient ple de llibres. Una casa on, des de petits, vam aprendre el plaer de la lectura. Recordo quan els germans fèiem cua per poder llegir el conte que ens acabaven de comprar o quan arribava El cavall fort, les “baralles” que hi havia per ser el primer a llegir-lo.
Vaig intentar transmetre aquest plaer a les meves filles, explicant-los contes quan encara no sabien llegir i comprant força llibres per tal de fomentar l’hàbit. Potser sí que no podem ensenyar que estimin la lectura, i també és cert que hi ha nens que mostren més interès que altres. I més ara, que les noves tecnologies absorbeixen i la imatge és més fàcil que “l’esforç” de llegir.
Però crec que sí, que podem ajudar que trobin la satisfacció que suposa. No és qüestió d’obligar (això ja ho fan a les escoles), ni de donar-los El Quixot, sinó de trobar aquell llibre “especial”, amb el qual segur que començaran a estimar la lectura.
Un dels dies perfectes i assenyalats és Sant Jordi. Un dia per anar a la plaça d’Octavià “a la caça” del llibre desitjat o la recerca d’aquella obra que faci descobrir un dels millors plaers dels que podem gaudir. I tanmateix no és molt important quina sigui l’elecció: conte, biografia, novel·la o còmic...
És igual el que llegeixin, l’important és que llegeixin. Amb l’hàbit creat, l’amor per la lectura, i per la bona literatura, ja només és qüestió de temps.