Aquella frase de «Viu com penses o acabaràs pensant com vius», per mi sempre ha sigut molt il·lustrativa de com configurem les nostres vides i com hi encabim les nostres conviccions. Amb algunes coses és fàcil de fer, la pràctica feminista per exemple s'arrela molt fort en el comportament del dia a dia, et permet qüestionar gairebé tot el que fas.
També, la consciència ecologista t'ofereix moltes eines per a viure d'acord (o més d'acord) amb la certesa inqüestionable, que només tenim un planeta. Però, com es practica la idea d'una nova institucionalitat bastida des de baix, com s'exerceix la sobirania massiva, com es fa en definitiva, la República? Com es demostra el rebuig a ser súbdits contra la nostra voluntat a unes institucions que estan lluny i són tan intangibles? Ja l'estem fent? O hem d'esperar que el president que hi hagi la digui per la boca i una TV intervinguda ens la faci arribar a casa?
Jo crec que la República, es pot exercir i de fet ja l'exercim cada dia. La consciència sorgida de l'1 d'octubre s'ha convertit en una certesa gairebé palpable del que no volem. No volem que ens peguin ni ens abusin, no volem que ens amenacin i ara ja estem pensant en el que sí que volem.
Tots junts, perquè junts és com ha de ser el camí d'aquest procés constituent, imaginant quins drets volem conquerir, exercint-los. No ens deixen expressar? Ens expressem el doble. Ens volen intervenir? Ens tutelem els drets. Organitzades avui, traiem els diners d'aquelles corporacions que ja fa massa que ens castiguen, donant un missatge alt i clar; cap supèrbia contra el poble, que el poble és qui més ordena i ens estem constituint.
No molesteu i preguem que disculpin les molèsties.