Festa de Tardor Vol. 2
La cosa va ser: Concentrar activitats, fer les que es podien fer (hi havia entitats que ja tenien altres actuacions i actes programats per aquests dies), buscar un lloc tancat i, evidentment, celebrar aquesta festa tan esperada i que va ser anul·lada per un imprevist incontrolable.
Ara... jo us diré una cosa: la tardor és el que té. Pot ploure, i crec que com a celebració que es fa any rere any ja se sap que la pluja pot acompanyar o fer inviables certes activitats. El que vull dir és que em sembla molt bé que es tinguin ganes d’acabar la Festa de Tardor; però també sóc partidària de pensar que la tardor és el que té, i que el plan B hauria d’haver estat previst pels mateixos dies. Segurament es va intentar, però algú deuria dir que no hi havia espais a Sant Cugat lliures per aquelles dates (això ja és una altra lluita, eh?!)
Una reflexió, crec, en to positiu. No vull tirar al terra la feina de ningú, sinó tot el contrari: muntar dos cops la Festa de Tardor no ha de ser fàcil; simplement, són coses que ara ja sabem que s’hauran de preveure abans.
Segueix @Launiostc al twitter
Segueix @esthermadrona al twitter