Un bé comú

Crec que ara més que mai (tot i que sempre és un bon moment) hem d’anar tots a la una. Em refereixo a que tots els que ens sentim identificats amb Catalunya hauríem de sumar forces. I ja no dic fer una revolució, enfadar-nos amb tothom i dir que no ens valoren. La resignació no és el camí; com tampoc ho és el fet de dir que sempre ens volen mal…

Però per què dic que hem d’anar tots a la una? Perquè crec que hem d’aconseguir que ens coneguin arreu, i que envegin les nostres tradicions. Un poble sense historia no és res, crec que hi ha poques coses més valuoses que la cultura d’un lloc.

És per això que reivindico la declaració del patrimoni immaterial de la humanitat a àmbit general. No només hem de lluitar perquè una part de la nostra cultura sigui reconeguda i admirada (que és per fer-ho) arreu del món; sinó que ara és el moment de defensar tota la cultura catalana com una cosa intocable.

Penso en aquell moment en què es parli de Catalunya a un país estranger i els autòctons d’allà sàpiguen reconèixer una sardana, un pilar, un ball de bastons, els diables… Us imagineu? Tots a la una, per impedir que se’ns mengin i que la nostra cultura, la nostra raó de ser, quedi eclipsada. Ens ajudem?

Segueix a @esthermadrona al twitter