El ressopó

Aquest cap de setmana ens ha visitat un grup de folklore portuguès. En concret, venien de Pévidem, del nord del país. El passat mes de juliol, el Grup Mediterrània vam anar a casa seva i, com tots els intercanvis, ara els tocava venir a ells aquí a Sant Cugat.

Aquest ha estat un cap de setmana d’allò més complet. És com tenir convidats a casa: en tot moment has d’estar per ells; i nosaltres havíem d’estar per 50 persones alhora, una tasca d’allò més complicada si vols que tot surti bé (o com tu havies previst).

No vull entrar en valoracions de com va anar (en general, però, va anar força bé) però sí que us vull destacar el moment que més em va agradar de tot el cap de setmana i que, pel general, és el que m’agrada més de tots els intercanvis o trobades.

M’agrada aquell moment en què tots estem cansats però volem fer una mica de festeta, i aquesta situació és el del ressopó. Imagineu-vos un menjador d’una escola amb més de 15 taules parades que de cop i volta es transforma en una espècie de sala de ball, on els dos grups ensenyen les seves tradicions més populars. Amb l’acordió en mà i la rotllana feta els portuguesos ens van ensenyar moltes de les seves danses típiques (acompanyades de la seva música en directe).

Un bon moment per descobrir la part més íntima d’una cultura i per conèixer-la tal com és. Una cosa és la posada en escena de les tradicions d’un lloc, i l’altra és la seva expressió en un ambient distès. És per això que a mi m’agraden tant els ressopons, sempre s’aprèn alguna cosa nova.


Segueix a @esthermadrona al twitter