Ramon Grau, editor del 'TOT'

Opinió

La Pilar

La mort sobtada de la Pilar Gefaell és un fet dramàtic com totes les morts, però encara més quan la persona és jove i plena de vida

La Pilar va venir un dia als primers estudis de Ràdio Sant Cugat al carreró de Sant Antoni, quan començàvem l’any 1982 i érem una colla de joves plens d’entusiasme. Apreníem a fer ràdio i inventàvem el dia a dia i, com deia un altre company de l’època, passàvem uns dels millors anys de la nostra vida. La Pilar va venir amb 18 anys i amb ella va entrar una ventada d’aire fresc ple d’alegria i positivitat que ens encomanava a tots. La Pilar t’ajudava a afrontar qualsevol repte davant la inexperiència que tots teníem. Recordo que una de les primeres coses que vam fer va ser un concurs en directe per una marca d’orxata a les botigues de la ciutat. Amb la Pilar vam fer aquell programa com si s’hagués fet tota la vida, amb ella res era impossible. Vam viure experiències que 30 anys després sempre recordo amb un somriure.

Va seguir amb altres programes, ràdio, teatre i, sobretot, era la veu més publicitària que teníem, una veu tan maca com el seu caràcter. Prova d’això és que va continuar la seva trajectòria a la ràdio i al món del doblatge. Cada vegada que anava al cinema i l’escoltava donant vida a un personatge recordava els bons moments passats igual que quan la sentia al pont aeri saludant els passatgers o a les benzineres quan aixecava la mànega del sortidor.

Ens van tancar la ràdio i tots vam emprendre camins diferents, així és com la vaig deixar de veure a banda d’alguna trobada nostàlgica. Quan es va tornar a engegar l’emissora com a ràdio municipal, la Pilar va tornar a fer programes i a posar la veu a la publicitat. Allò que ella anunciava agafava una altra dimensió. Ara no hi és, però sempre ens quedarà el record de la seva vital i generosa personalitat, d’una veu màgica i d’un somriure que seguirà ressonant al nostre record.

Ramon Grau
Exdirector de Ràdio Sant Cugat

Segueix @R_Grau a twitter