No menjo carn

Dilluns passat, dia 20 de març, va ser el dia internacional sense carn. Alguna gent es preguntarà si és necessari commemorar el no-consum de carn? Quina ximpleria, si una mica de xoricet a les llenties no fa mal! Per què renunciar a la carn? A mi que no em venguin tofu per fuet!

Igual que Esquerra ho va fer a Barcelona, Iniciativa va portar aquest debat al ple de Sant Cugat amb una moció al juliol que es va aprovar. La moció declarava "Sant Cugat ciutat amiga de la cultura vegana i vegetariana" i, amb una esmena de Convergència, també instava a l'Ajuntament a celebrar el 20 de març, el dia internacional sense carn.

La moció va suscitar un debat molt necessari que havia de transcendir les parets del Ple, però el dia 20 de març ha passat i des de l'Ajuntament no s'ha fet ni un twit. És cert que s'organitzarà un taller-coach nutricional sobre menjar crudivegà enfocat a eliminar toxines, però al meu entendre està molt lluny de l'enfocament polític que demanava la moció. Així doncs em disposo a reencendre el debat i explicar els arguments que s'esgrimeixen en favor del no- consum de carn.

Cal fer una prèvia. Els plantejaments sobre el no-consum de carn (i les dietes que van més enllà) emergeixen quan la salut, la renda i l'oferta de dietes alternatives permeten a una part de la població prescindir de la carn. En el cas de Sant Cugat, molta gent queda interpel·lada. Som-hi!

Des d'un punt de vista animalista es planteja quines espècies poden ser menjades i quines no. La línia divisòria no la traça la capacitat de raonar (un gos o un xai és més racional que un nadó), sinó que el traç es delimita segons la capacitat de sentir patiment. Qualsevol altre criteri és tan arbitrari com el color de la pell. Així doncs, entre consumir carn o preservar la vida dels animals, tenint en compte que (1) els animals pateixen i que (2) podem prescindir de la carn: preservar la vida de l'animal preval.

També es pot defensar des d'una perspectiva mediambiental. Cal prendre consciència que la indústria càrnia produeix el 15% de les emissions d'efecte hivernacle (més que el transport), que és la principal font de contaminació dels aqüífers (el purins d'una sola comarca afecten mitja Catalunya), i que el 30% de la superfície del planeta es destina a la ramaderia amb la petjada ecològica que comporta (això sense comptar que el 70% de la superfície agrícola es destina a aliment pel bestiar). Tot això fa insostenible els nivells actuals de consum de carn i, per tant, tota aquella gent que en pugui prescindir fóra bo que fes passos en aquesta direcció.

Cal trencar la irreflexivitat amb la que consumim carn, cal pensar-hi, discutir-ne i prendre consciència. A partir d'aquí, que cadascú decideixi reduir el consum, o menjar només ecològic, o no menjar carn, o fer-se vegà, o vegetarià o res. En qualsevol cas, el debat està servit, que aprofiti!