Ara farà cent anys, el 1917, el tren arribava a Sant Cugat. En aquell primer comboi van viatjar autoritats, enginyers, empresaris i tot un seguit de prohoms (en aquells anys poques dones, malauradament, fixeu-vos que no tenim un substantiu equivalent: prodones?). Però sobretot ens va portar una cosa molt valuosa, llavors potser invisible per a tot-hom excepte per a Carles Emili Montañès i Frederick Pearson: va arribar el futur, el progrés, el pas d'una vila agrícola d'encara no tres mil habitants a una ciutat moderna i de serveis de la qual, avui, noranta mil santcugatencs ens sentim raonablement orgullosos.
Els actes de celebració del Centenari inclouen una cercavila d'autoritats i conciutadans vestits d'època que, aquest cop sí, comptarà amb dones i homes, i que coincideix en les mateixes dates de la Festa de Tardor. És per això que les comissions organitzadores de tots dos esdeveniments s'han posat d'acord perquè la festa faci referència explícita a l'efemèride.
De tots és conegut el caràcter reivindicatiu que ha caracteritzat, al llarg de quaranta edicions, la festa de les entitats. No endebades l'any passat portàvem "Quaranta anys cantant les quaranta". Recollint aquest tarannà, enguany s'ha volgut pujar al tren del Centenari amb un lema que, com sempre, s'explicarà més àmpliament al Manifest, però que vol reclamar valors de qualitat de vida, infraestructures, mobilitat, transport públic.
"No perdis el tren!" és una crida que ens convoca a defensar, per cent anys més i per als nostres fills i néts, allò mateix que ens va portar el tren: progrés, modernitat i futur.