Ramon Grau, editor del 'TOT'

Opinió

Pessebre

Aquests dies encara tenim la sort de poder veure les creacions artístiques i tradicionals dels pessebres d'algunes cases del poble

Fer-lo era un costum que passava de pares a fills i es convertia en una innocent competició per veure quina casa el feia més gran, més bonic, amb més enginy, creativitat i realisme. De tota aquella mostra, amb els anys en perviuen sis o set i la gran majoria estan a cases de l’entorn de la plaça de Barcelona. No me'n voldria deixar cap i n’agafo un com a representació i com a mostra per un agraïment que els veïns li devem.

Em refereixo al pessebre del carrer de Sant Antoni, el de cal Cisteller, o també coneguda com la casa de les petxines per la gran quantitat d'aquestes closques que als anys setanta els seus propietaris van enganxar a la façana. El pessebre, fet per en Josep Casas durant els quatre dies de pont de desembre, té tota mena d’enginys que fan badar els més menuts, i no hi ha cap moment del dia que la sorpresa de les cares no quedi reflectida als vidres de la finestra que fan d’escenari d’una recreació magnífica amb pagesos llaurant, una mula donant voltes a la sínia, un llac amb peixos vius, on si us hi fixeu, al fons hi veureu la fugida d’Egipte, etc.

Tot un espectacle fet amb gran precisió i estima per la que va ser i és una tradició de les més enriquidores, més que moltes de les que avui volem imposar. Fer el pessebre va més enllà d’un fet merament religiós, és una manera molt pròpia de celebrar el Nadal i de regalar uns instants d’il·lusió als petits i també als grans, que encara tenim alguna cosa d’infant que mai hauríem de perdre.

Baixem dels núvols i, bon any 2012!

Segueix @R_Grau a twitter