Queixes de què?
És curiós comprobar que en aquesta ciutat dóna la impressió que mai estem contents del que tenim; ni tan sols en els temps que corren, de crisi de tot tipus, econòmica, moral, de decència i del que vulgueu
En veure les queixes fetes, m’he près la molèstia d’anar a l’esmentat equipament sanitari (CAP), tot i no correspondre’m com a usuari. Magnífica instal.lació gestionada per la Mútua de Terrassa i atès el servei d’informació per un treballador amable.
La meva sorpresa d’entrada ha estat veure un petit grup de cinc o sis ciutadans, amb el corresponent fotògraf a curta distància que enfocava un conegut polític de l’ oposició municipal. Si més no curiós!!, no?
He pogut comprobar que davant mateix del CAP hi ha una parada d’autobús de la línia L-2, i si no vaig errat , a tres carrers de la benzinera de la cruïlla de Rius i Taulet-Carretera de Vallvidrera i c/ Josep Peray; és a dir una esplèndida ubicació per donar atenció a tots els ciutadans del nucli de població de Can Mates, Parc Central i Zona de Can Rabella. A l’esmentada cruïlla hi passen altres línies de transport públic.
Reflexionant sobre les queixes esmentades, he pensat que tal vegada es demana a l’Ajuntament una major freqüència de pas dels autobusos probablement convenient per la gent de més edat, o algun altre noble objectiu.El que tal vegada no entenen els sempre descontents santcugatencs, és que el CAP nou té una àrea d’atenció concreta i no indiscriminada dins la ciutat. O tal vegada obliden les recomanacions mèdiques de caminar a qualsevol edat.
Un suggeriment:
He pogut veure un plànol dins les instal.lacions que defineix perfectament el territori afectat publicat per l’Ajuntament, la Mútua de Terrassa i el Departament de Salut de la Generalitat. És per això que se m’acut fer un suggeriment a l’Ajuntament per facilitar als usuaris un tríptic o díptic de butxaca de l’esmentat plànol incorporant-hi les línies de transport, doncs fora útil, orientador i sobretot evitaria el degoteig (organitzat ?) de queixes o protestes dels ciutadans més exigents en una època de crisi que gaudeixen d’una ciutat per a molts envejable.
Demano excuses ….
Més informació