L'únic record que tinc sobre el circ, no tindria més de 6 o 7 anys, és d'un ximpanzé que em va venir a abraçar en plena funció. No us podeu imaginar l'emoció que vaig sentir! Ara penso... pobret. Quina vida la dels animals salvatges engabiats i obligats a actuar contra natura. Sortosament, a Catalunya, hem estat pioners en la prohibició d'espectacles amb animals.
Avui tenim altres tipus de circs. A Sant Cugat ens visita el Raluy. Confesso que no he anat a veure'ls però sí que he viscut el seu muntatge, la manera de viure de les diferents caravanes, el tipus de gent, els camions antics... Potser és bonic i segur que té la seva gràcia. De fet devien tenir èxit, ja que van allargar la seva estança a la nostra ciutat. Fins aquí, res a dir.
Ara, però, és quan entro a l'atac.
Perquè no, senyors del circ. No es pot deixar merda humana enterrada al parc de l'Arborètum. No es poden dissoldre les vostres caques amb productes químics i llançar-les amb mànegues per les plantes. No es pot deixar el parc com el vau deixar. És una porqueria i és un atemptat contra la salut pública. Sé de dos casos de gossos intoxicats (pels que no ho sabeu, les femtes humanes són especialment "delicioses" pels cans).
Els que sortim pel parc amb els nostres amics de quatre potes tenim cura que ningú es "despisti" de recollir els excrements. Estem en guerra amb els incívics que, malauradament, encara n'hi ha uns quants. Però té nassos que els amics de dues potes del circ ens hagin deixat com a regalets un parell de "pous cecs" de merda humana i altres presents.
Nosaltres lluitant per les caques de gossos... i resulta que els que deixen la merda són els humans.