Us convido a fer un exercici d’empatia...

Sóc un cavall. Herbívor i, per tant, animal de presa. Sóc gregari, necessito estar amb manada i m’agrada la tranquil·litat i el silenci. Sempre vigilo que no hi hagi cap predador al voltant. Mai no dormo ajagut, per si he de fugir. Sóc molt prudent. Alguns diuen que poruc. Potser sí, però fa milions d’anys que la meva naturalesa evoluciona i encara sóc per aquí.

Al llarg d’aquest temps m’he fet més gran, més alt, més veloç i més fort. Sóc noble. Només ataco quan em veig amenaçat, però sempre aviso abans amb el meu llenguatge corporal.

La nostra història va acompanyada de vosaltres, els Homo sapiens. Ens vau trobar el punt dèbil: la boca (aquests filets que ens poseu per fer-nos obeir fan força mal). Primer ens vau utilitzar per a l’agricultura, després per al transport i per a la guerra! Quina ironia. Que d’un animal tranquil i sedentari se’n fes ús bèl·lic.

Avui, en el millor dels casos, vivim en hípiques. Dormim aïllats, en boxes, separats. Normalment no mengem herba i el nostre estómac i el llarg intestí que tenim s’ha de conformar amb alguns aliments que no digerim gaire bé. Us sona allò d’“un còlic de cavall”? O una “depressió de cavall”? El llenguatge és savi… 

A tot això, afegiu-hi “tradicions” com Els Tres Tombs. Ens traieu del nostre àmbit per a fer una festa plena de carnívors i predadors (els humans ho sou), on el terra rellisca, i on hi ha un soroll que ens embogeix. Ja ni us comento el que significa arrossegar carros! 

No creieu que una societat moderna com la vostra hauria de plantejar-se deixar de fer festes on hi hagi patiment animal?