Ramon Grau, editor del 'TOT'

Opinió

Recursos

En aquestes èpoques difícils i desencisadores tots ens omplim la boca de dir que és un bon moment per qui vol engegar algun projecte, aquells que anomenem emprenedors i que tota la vida els havíem identificat com a espabilats. Quina mania tenim en canviar el nom de les coses i sobretot posar anglicismes a tot, l’exemple més utilitzat a casa nostra aquestes darreres setmanes és això de l’Smart city que també vol dir ciutat espavilada o, més o menys.

Tornem al moment, les administracions retallen i la nostra més propera ho haurà de fer. L’alcaldessa ens anuncia que van caient els ingressos, molts venien de la construcció, i que del pressupost del 2012 ja es descompten 5 milions, això si els serveis, sobretot els que afecten les persones, s’hauran de mantenir o incrementar. Algú hi ha de ser quan algú que ho necessita truca la porta i la porta més propera es la de l’ajuntament. En aquests anys, però, els ajuntaments han anat muntant i mantenint cada vegada més serveis, alguns els hi pertocava però d’altres no. Ara no hi haurà més remei que fer més eficients els recursos, estalviar en allò que no és necessari i mancomunar esforços entre diversos municipis i administracions. I allò que fa una que no ho faci l’altra. El nostre camí burocràtic ha de passar per diverses estacions: Ajuntament, Consell Comarcal, Entitat Metropolitana, Diputació, Generalitat, Estat, Comunitat Europea i em deixo les futures Vegueries. Ah, i els de Valldoreix han de sumar l’EMD. Potser que ens ho comencem a mirar.

Segueix @R_Grau a twitter