Sitges VS Sant Cugat, comèdia o drama?
El primer pensament reflex va ser la batalla mediàtica entre Catalunya i Madrid pel tema Eurovegas. Ja sé que no té res a veure, ni l’envergadura dels projectes, ni el tipus de negoci, etcètera, però no em negareu que presenta certes concomitàncies, sobretot perquè es tracta d’algú que sembla oferir-nos un regal que pot ser enverinat.
A mi no em sembla malament pensar que una entitat com aquesta, el LIPA, es pugui instal.lar aquí. La primera fal.làcia que cal desmuntar és això de l’ex Beatle. Sir Paul MacCartney i Mark Featherstone-Witty van ser els capdavanters i patrons fundadors d’aquest Institut l’any 1996, nascut a partir d’un vell edifici de la seva ciutat natal precisament per obtenir diners i projecció (els primers diners, cal dir-ho, els seus) però MacCartney fa temps que no hi està vinculat directament. Ni li cal.
Ignoro quin és l’estat exacte de la situació d’aquest afer que, segons l’alcalde de Sitges torna per quedar-se al Garraf, però no pas com inicialment, per integrar-se en un complex anomenat Qualia Sitge, si no per adaptar-se a equipaments existents. Jo en sento a parlar des de fa més d’un any i sempre sura el nom de Giles Auckland-Lewis que sembla una mica el factòtum d’aquesta Escola d’Arts Escèniques d'àmbit universitari.
Reflexions: 1) Fixeu-vos que parlem de BIPA o sigui de Barcelona. Cal entendre que per segons qui Sitges i Sant Cugat no existeixen. La Marca és Barcelona. 2) Si fem una comparació simple, l’import de les inversions privades a part, Sant Cugat té unes característiques, espai físic al costat del Centre Cultural (teatre, cines, conservatori), nombre d’habitants, nivell cultural i percentatge de nens i joves, proximitat amb la residència ESADE, que la fan favorita indiscutible. 3) Si parlem d’arts escèniques tenim una referència obligada que és l’escola britànica, una meravella a imitar sense cap mena de dubte, però la qüestió és: la dansa, la música, el circ, tenen llenguatges compatibles internacionalment, però el teatre és la paraula i aleshores la qüestió es complica.
Fa pocs dies anunciava la directora d’ESADE que els nous cursos de Manegement estaven ocupats bàsicament per estrangers, crec recordar un 95% dels inscrits. Òbviament les classes es fan en anglès. Passarà el mateix amb l’Escola d’Arts Escèniques BIPA? Tindrem la gran sort que surtin d’una escola ubicada a Sant Cugat els millors actors i actrius de parla anglesa de la Mediterrània? O serem capaços de fer quelcom per la nostra llengua, o sigui ser locals sense deixar de ser globals?
Si el BIPA s’instal.la finalment aquí pot tornar a passar allò que sortirem als diaris per acollir una cosa important però potser no serà un espai que, també, serveixi per la gent d’aquí. Voldria equivocar-me. Facin una acció intel.ligent i coherent que m’obligui a rectificar les meves paraules.
Comèdia o drama?
Més informació