Temps
Un dels molts canvis d'aquests darrers anys, que són molts i que han transformat en tots sentits la nostra vida, és la dimensió del temps
Se'ns esmuny el temps i sovint el fet d'escriure ens fa perdre el fet de llegir. Aquesta manera de viure, que ja us dic que no m'agrada i a molts de vosaltres tampoc, la comparo amb una vida que tenia a veure amb la mateixa casa, el mateix poble i la mateixa família, la meva. L'altre dia passàvem amb el meu pare per la part de dalt del carrer de Balmes a Barcelona i, mentre jo anava atrafegat per trobar un aparcament i per complir amb el rellotge -com sempre, arribava tard- ell mirant-se de lluny el merder de trànsit i els nervis de la gent que anava de pressa, em deia que recordava quan amb el carro acompanyava el seu pare a vendre vi i passaven per aquell mateix punt. M'explicava que baixaven per l'Arrabassada i s'endinsaven a la ciutat després de prop de 4 hores de viatge i quan tornaven feien una parada a la plaça de Lesseps, on el seu pare li comprava el TBO per al viatge de tornada. Mentre ell llegia amb il·lusió el còmic, l'avi s'estirava darrere del carro a fer una becaina i el cavall, que ja es coneixia el camí fins a Sant Cugat, anava fent. De pencar, segurament que pencaven més i amb unes condicions força més difícils i dures, però a diferència de nostraltres, sabien mesurar i dominar el temps; no pas a l'inrevés, com nosaltres.
Segueix @R_Grau a twitter