Opinió

Túnel suïs versus Corredor Mediterrani

Sento enveja de la capacitat dels suïssos de tirar endavant projectes de gran envergadura

Com tanta gent he sentit enveja aquests dies en veure la inauguració del magnífic túnel ferroviari construït per Suïssa per tal d'unir el seu país amb el nord d'Itàlia amb un objectiu principal, millorar la competitivitat de la seva indústria, interconnectant-la amb els seus veïns, reduint els costos i temps del transport de mercaderies i donant un gran pas en la sostenibilitat ambiental del transport que, ara per ara, només el garanteix el tren.

Com imaginareu, sento enveja de la capacitat dels suïssos de tirar endavant projectes de gran envergadura recolzats en un clar retorn econòmic i social i destinats a fer competitiva la seva indústria. Tenen clar que el sector industrial és el que pot garantir creixement durable i sous alts. No és casualitat que, com també hem vist aquests dies, Suïssa se situa al capdavant d'Europa quant a renda per càpita i cohesió social.

Per casualitats del destí, la notícia de la inauguració coincideix en el temps amb l'enèsima manifestació que això del Corredor Mediterrani va per llarg, per massa llarg. Fa uns dies el Conseller Rull mantenia una disputa pública al respecte amb el Secretari d'Estat Gómez Pomar i no en fa gaires més el president valencià, Ximo Puig, deia a Barcelona que trobava més comprensió per aquesta obra a Brussel·les que a Madrid.

Com que l'antiga Via Augusta romana avui transmutada en l'autopista AP7-B30 passa per casa nostra no m'estendré en el volum de camions que hi circulen amunt i avall i el cost en temps, econòmic i ambiental del transport per carretera. I com que el Vallès ha estat, és i ha de continuar essent territori industrial, sabem de la importància de la comunicació ferroviària per la competitivitat.

Si traslladem el focus cap al conjunt del país i la resta de l'arc mediterrani veiem que aquest Corredor ferroviari és clau per fer que els nostres ports competeixen amb els del centre i nord europeu, que és clau per reduir els costos de transport industrial, vital per a la petroquímica del Camp de Tarragona, imprescindible per l'horta valenciana...

Són tan evidents els avantatges d'aquesta obra que segurament en ells hi trobem l'explicació d'un retard conscient.