Un de cada cinc
En temps de vaques grasses, els nostres països atreien els habitants de les nacions més pobres
El nombre i la desprotecció de molts d’ells va desbordar els serveis assistencials públics i va recaure sobre les entitats no governamentals. Per exemple sobre Cáritas que per naturalesa, té l’objectiu atendre les persones que queden al marge dels programes de l’administració. Aquests darrers anys, Cáritas ha hagut de dedicar molts recursos als immigrants. Però ara la crisi ha aturat l’allau migratòria i alguns se’n tornen. L’administració sense prou ingressos, fa aigües. I cada vegada és més alta la proporció dels nascuts aquí que es veuen en la necessitat d’acudir a les atencions de Cáritas. L’any passat ja vàrem arribar al 20% de les persones ateses. És a dir, de moment, un de cada cinc. Demà un d’aquest pot ser qualsevol de nosaltres.