Una setmana sense mòbil!

La tecnologia ens atrapa. Només cal veure com nens i nenes d'1 o 2 anys se senten atrets pel mòbil, la tauleta o la tele. I si aconsegueixen arreplegar el mòbil de la mare, veureu com no el deixen anar fàcilment.

Atrapa als petits, als mitjans (adolescents i joves) i als adults. Fa uns anys, quan no teníem telèfons mòbils, tothom coincidia que era una sort poder fer vacances i no haver d'estar pendents del telèfon. Poder desconnectar. Poder pensar en l'ara i aquí, sense el cop de timbre que feia que allò que volíem aparcar durant les vacances, se'ns fiqués per entremig.

També alguns hem assaborit els avantatges d'estar 4 o 5 dies, potser una setmana, sense tele. I veiem com parlem més amb els que tenim al costat. Com la sobretaula s'allarga amb aquella conversa indolent i relaxada que només és possible si no estem pendents d'una pantalla.

Però tot això esdevé gairebé impossible amb el mòbil. Estem pendents de les fotos i dels missatges de parents i amics que són a Còrsega, al Delta o a Berlín.

Hi ha vegades que el mòbil ens ajudarà a seguir la pista del germà que és a Boston o de la filla que és al Pirineu. I tot sent lluny, serem a prop. Però si no anem amb compte, estarem pendents de 10 grups de WhatsApp, de 4 webs que mirem cada dia, o del correu electrònic, que abans no miràvem durant les vacances i ara mirem 3 cops al dia.

Abans arribaves de vacances i et posaves al dia del correu postal (i de les postals d'amics i coneguts!), de l'electrònic, que miraves a l'ordinador de casa, i dels missatges de telèfon al contestador, si tenies contestador. Però mentre eres fora: havies desconnectat!

Crec que aconseguir desconnectar i canviar les rutines del dia a dia és bo (i gairebé diria que necessari!) pel nostre benestar psíquic i emocional. Amb el mòbil tenim tanta connectivitat que esdevé gairebé impossible desconnectar (i permeteu-me el joc de paraules).

Però el nostre cap i el nostre cos agrairan que siguem capaços d'abstreure'ns, ni que sigui una mica. De no dur el mòbil sempre a sobre. Deixar-lo a l'habitació o al càmping, i viure. Simplement ser nosaltres mateixos, alçar la vista de la pantalleta i obrir els ulls al que tenim al voltant, i les oïdes al que ens ofereix el món.

I si algú és prou valent o valenta que provi d'estar una setmana o dues sense mòbil. Potser descobrirà tot el que es pot fer quan no se'n té, i es quedarà ben sorprès.