La crisi toca la salut

Definim la crisi en què ens trobem immersos amb expressions econòmiques: prima de risc, recessió, baixada de l’Ibex, taxa d’atur, viabilitat de l’euro, etc. Més enllà de les fluctuacions del mercat o de l’augment del deute, hi ha històries personals, íntimes, que són les que defineixen l’extensió i la fondària dels problemes d’aquests anys.

Les retallades de prestacions oficials, els problemes de liquiditat de les famílies i la necessitat de prioritzar les necessitats més urgents suposa una baixada dels estàndards de salut d’una part important de la població catalana. Afecta, per exemple, en la salut mental i els trastorns digestius, fruit de la situació crítica que viuen moltes famílies. En altres casos, la cura del propi cos ha disminuït de forma alarmant per falta de pressupost per pagar determinats tractaments o pel temor que es vegi afectat el lloc de treball, que sovint és inestable.

Els metges de família assisteixen a situacions feridores relacionades amb problemes de tota mena, que es resumeix en una paraula: deteriorament. Estem parlant d’una progressiva pèrdua de qualitat de vida que es concreta en la falta d’atenció dental o en la insuficient atenció de la vista, la pell o els ossos, així com la renúncia a vacunes perquè el tractament és massa car.

Estem davant d’un símptoma molt greu i convé posar-hi remei.