El Museu del Còmic, un recorregut per la història

El centre, l'únic d'aquestes característiques a l'Estat, obria portes a Sant Cugat el passat mes de juny, oferint un repàs per la història del còmic i la historieta al nostre país

Visitar el Museu del Còmic de Sant Cugat del Vallès (el primer museu d'aquestes característiques de l'Estat espanyol), és fer un viatge nostàlgic a la infantesa de tantes i tantes persones que van créixer amb aquest mitjà com a única finestra als somnis. És fer un viatge a través de la història d'aquestes publicacions a través dels anys i, de retruc, un viatge per 135 anys d'història d'un país que es reflecteix en l'evolució del mitjà amb el pas dels anys. Un espai per descobrir que no deixa indiferent.

El Museu del Còmic de Sant Cugat, com dèiem, el primer d'aquesta disciplina artística de l'estat, obria portes a la ciutat al mes de juny d'aquest mateix any amb la voluntat de difondre la història del còmic a l'Estat i a Catalunya, preservar el llegat històric i patrimonial de la historieta, i fer que el mitjà segueixi sent motiu de debat a casa nostra. Un espai també de reconeixement a tants i tants autors que van convertir el mitjà en un art i que, fins al moment, no disposaven d'un museu on exhibir-se.

El museu es troba a la plaça de Pep Ventura, a l'edifici de l'antic Ateneu Santcugatenc, i és fruit de la iniciativa privada de tres col·leccionistes, estudiosos, i amants d'aquest art que són Paco Baena, José Luis Villanueva i José María Delhom. Ells han posat l'espai (la família Villanueva) i els seus fons personals, als quals se sumen altres col·leccions privades cedides al nou centre.

Una de les parets del museu ja ha esdevingut icònica. FOTO: Bernat Millet

Una de les parets del museu ja ha esdevingut icònica. FOTO: Bernat Millet

El Museu

El museu disposa de 500 metres quadrats, distribuïts en tres plantes, que recull un miler d'exemplars entre dibuixos originals i publicacions, també originals. José Luís Villanueva acompanya el TOT Sant Cugat en aquest recorregut per conèixer què hi podem veure.

L'exposició permanent s'estructura en les diferents sales fent un viatge cronològic per les diferents èpoques històriques. Al llarg del recorregut, diferents plafons fan una breu síntesi de cada període històric perquè el visitant pugui posar en context tot allò que veu.

Només entrar per la porta, a mà dreta, la taquilla del museu ja respira còmic. I és que s'ha habilitat un antic quiosc on les publicacions pengen amb agulles de la roba. Entrant ja a la primera sala, al fons, una gran paret ens il·lustra sobre el que trobarem recorrent el museu: historietes.

La taquilla del Museu, un antic quiosc. FOTO: Bernat Millet

La taquilla del Museu, un antic quiosc. FOTO: Bernat Millet

 

La primera sala fa una mena d'introducció a la història del còmic al nostre país, remuntant-nos al segle XIX. "En aquesta època comencen una mena de periòdics on surten il·lustracions, però no és ben bé el que avui coneixem com a còmic, perquè són unes il·lustracions que, encara que tinguin forma de vinyeta, no són seqüencials", apunta Villanueva. La primera revista considerada en historieta data del 1865, En Caricatura. Una peça que es pot veure a la sala, al costat d'altres grans revistes, com L'esquella de la torratxa o La campana de Gràcia, que també contenen aquestes historietes, amb grans dibuixants com Moliner, Pellicer.

Publicacions també com El Patufet, com detalla Villanueva, "que no era ben bé un tebeo, però que va ser una de les revistes més importants que hi ha hagut mai al territori espanyol, perquè va durar des del 1904 fins a la guerra civil, que es va prohibir, i després va seguir als 70". En la vitrina central, peces com Dominguín, dels anys 10 del segle XX, considera gairebé el primer tebeo infantil, i Tebeo, editat per primer cop l'any 1917.

Una de les característiques del museu és que ha optat per exposar el dibuix original al costat de l'obra original impresa, en tots aquells casos que ha estat possible. Una característica que es va evidenciant a mesura que avancem en el temps.

La primera sala del Museu. FOTO: Bernat Millet

La primera sala del Museu. FOTO: Bernat Millet

La segona sala, a mà esquerra, repassa la història del còmic dels anys 20 i 30, una època, com descriu Villanueva, "molt bona per aquests setmanaris, sortint moltes capçaleres amb èxit". Unes capçaleres que, en la immensa majoria, s'editaren a Barcelona i gairebé tots per l'editorial Gato Negro, posteriorment Bruguera. En aquest espai hi trobem títols com El Cigronet, Pulgarcito, o Pocholo, entre molts altres.

Un apartat recorda també el còmic durant els anys de guerra i posteriors. Unes revistes que controlava la Falange, i que estaven "destinades a l'adoctrinament", com detalla, podent veure, fins i tot el "Cara al sol" fet historieta, o el yugo i las fletxas a les portades. Una altra menció especial per la sèrie editada a Sant Cugat. I és que, com detalla el nostre guia, "aquí vivien els millors editors, i dibuixants, a la Floresta, que van fer una sèrie de quaderns de molta qualitat".

El Museu s'organitza cronològicament. FOTO: Bernat Millet

El Museu s'organitza cronològicament. FOTO: Bernat Millet

Recorregut

Pujant ja al primer pis, el recorregut segueix per quatre sales que recorren quatre dècades, des dels anys 40 fins als 70. Dels anys 40 en destaquen els primers quaderns, els de Bravo español, els primers en el seu format. Altres curiositats, com el Superman, dit a l'estat Ciclón el superhombre, per evitar els drets d'autor, i dibuixos d'artistes com Emilio Boix, o Manuel Gago. Un altre element que crida l'atenció al visitant són les proves d'impremta que es recullen en una vitrina, així com les planxes amb les quals s'imprimien els còmics. Uns anys, els 40, en els quals també naixia Pulgarcito, Robin i el murciélago (el Batman espanyol), sense oblidar la mostra de còmic femení.

Revistes com Trampolín, Merche, El Cachorro o Hipo, Monito i Fifí, són les que trobem a l'espai dedicat als anys 50. "És increïble el que es va arribar a editar en aquella època. Com a col·leccionista, quan comences a buscar, et poses les mans al cap", aclareix Villanueva.

Una de les sales del Museu del Còmic. FOTO: Bernat Millet

Una de les sales del Museu del Còmic. FOTO: Bernat Millet

Ja dels anys 60, algunes joies com Cavall Fort, de la qual en podem veure el primer número, i moltes més, com El infantil, Lucky Luke, o altres que els infants actuals identifiquen, com El hombre de hierro (Ironman) o Capitan América. "Els més petits s'adonen que no és una cosa d'ara, que els personatges van sortir als anys 60, i que tenen una història", destaca Villanueva. En una vitrina, a més, un projector d'historietes, cartes de Mafalda, i altres objectes vinculats al món del còmic desperten la curiositat de grans i petits.

Última planta

La planta superior recull els últims anys de la història del còmic pròpiament dit. "A partir dels 80 ja es passa del tebeo infantil al que ja és novel·la gràfica, que és una cosa ja més per adults. Canvia la filosofia; el concepte típic de revista infantil ja no existeix", aclareix el nostre guia. Així i tot, encara hi podem veure noms com Paco Roca, Mingote, José Ortiz jesús Blanco o Luís Bermejo, entre molts altres.

El museu té una sala preparada per acollir exposicions temporals. FOTO: Bernat Millet

El museu té una sala preparada per acollir exposicions temporals. FOTO: Bernat Millet

A més de l'exposició, la planta superior del museu acull una sala destinada a les exposicions temporals. La primera que acollirà aquest espai, al mes de setembre, serà la dedicada a Paco Ibáñez, de qui ja es poden veure diferents originals a la permanent. Al costat, s'ha habilitat una aula, on ja s'han fet diferents tallers de dibuix, i que s'espera pugui acollir altres activitats com xerrades i presentacions. I actualment s'està treballant per habilitar una biblioteca sobre el món del còmic.

Reptes de futur

Els reptes ara del Museu impliquen aconseguir finançament per poder realitzar les activitats previstes, així com seguir treballant per la catalogació i conservació de la història del còmic.

Un dels espais del Museu del Còmic. FOTO: Bernat Millet

Un dels espais del Museu del Còmic. FOTO: Bernat Millet

 

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?