Ibáñez: "La historieta té lectors, que és el que interessa"

Francisco Ibáñez visitava el Museu del Còmic de Sant Cugat, que li dedica una exposició a la seva trajectòria

Francisco Ibáñez visitava Sant Cugat del Vallès al mes de setembre per assistir a la inauguració de l'exposició que el Museu del Còmic li dedica durant aquests mesos. Ibáñez parlava amb el TOT Sant Cugat sobre la situació de la historieta.

Més info: El Museu del Còmic ret homenatge a Francisco Ibáñez amb una exposició monogràfica

Què li sembla la iniciativa del Museu del Còmic, i l'exposició en reconeixement a la seva trajectòria?

Una iniciativa com el Museu del Còmic, sempre és una iniciativa magnífica dins de la professió, sobretot en aquests moments. Hi va haver un moment en què no hi havia res més que el còmic, i els nens, i els grans també, compraven cada setmana el seu còmic, els seus tebeos... Últimament, compten amb moltes diversions, sobretot els nens, que han trobat una altra sortida, i gairebé es fabriquen ells la seva pròpia historieta amb això dels ordinadors i les pantalletes... Llavors, el còmic sembla que tendeix a baixar. I sí que ha baixat una mica la població lectora infantil, però, en canvi, ha augmentat la població d'adults que els segueix agradant; que el van llegir quan eren petits, i el continuen llegint ara.

Ha canviat el tipus de públic.

Ha passat que, quan jo he anat a signar exemplars arreu del país, la cosa va començar en què eren tot nens. Després, la cosa va canviar, van començar a ser els adults els que cada cop el llegeixen més, i ara gairebé hi ha més adults que nens. Però bé, la qüestió és que hi ha lectors, que és el que interessa.

L'exposició sobre Ibáñez es troba al Museu del Còmic. FOTO: Bernat Millet

L'exposició sobre Ibáñez es troba al Museu del Còmic. FOTO: Bernat Millet

 

És un públic molt fidel pel que m'explica...

Fidel completament. Fins i tot hi ha algú que em diu "jo et llegeixo perquè el meu pare em va aficionar al que fas, i al meu pare el va aficionar el seu pare". Que t'han llegit tota la vida, i això és d'agrair.

Com a autor que fa gairebé setanta anys que crea historietes, com fa que sobrevisquin uns personatges durant tantes dècades?

Tenint-ho al dia, senzillament. Passant dels primers números, amb la cosa clàssica d'aquells temps que sempre eren uns polis i uns cacos, i sempre acabava la historieta amb el poli perseguint el caco, o el caco perseguint el poli... Es fa mantenint-ho d'acord amb els temps, posant coses que siguin de pura actualitat. Per exemple, jo vaig començar posant a les historietes les olimpíades, el mundial de futbol... Últimament, posant coses de política, fins i tot a molts polítics els he fet sortir i han rebut de valent a les meves historietes. Però bé. Són les coses que el lector, quan agafa una pàgina meva, veu alguna cosa que al mateix temps ho està escoltant a la ràdio, veient-ho a la televisió, llegint als diaris... està molt posat al dia, i això fa que es mantingui.

Defensa que "la conya sempre és la conya". Això també ajuda que la historieta sobrevisqui?

Una historieta pot ser magnífica. Poden ser uns dibuixos dignes d'estar al Museu del Prado, a la National Gallery o al Louvre. Però si aquesta historieta, si el guió no té interès, si la historieta còmica no té conya, doncs a la paperera, perquè ja no va enlloc.

Encara no s'ha cansat de dibuixar aquestes historietes, de crear aquests mons?

Hi ha moments de tot. Hi ha moments d'estar amb el paper davant, et sorgeix la idea, i "mira que feliç"; hi ha altres moments que veus el paper, estàs davant i dius "què poso, què poso", i són moments horribles. Moments que dius "si això em dura tres dies, agafo tots els papers, els poso un damunt de l'altre, hi poso el llapis al mig, i un llumí a sota". Però aquest moment, afortunadament, encara no ha arribat. Les idees segueixen sorgint, i espero que segueixin.

A l'exposició es poden veure diferents publicacions i originals. FOTO: Bernat Millet

A l'exposició es poden veure diferents publicacions i originals. FOTO: Bernat Millet

És una feina reconeguda la seva?

Doncs sí. Els meus personatges s'han publicat pràcticament a tota Europa, i en alguns llocs, fins i tot, amb més èxit que aquí a Espanya. A Alemanya, tot i tenir un nom estrany, i aquella gent que pensen molt diferent de nosaltres, ha tingut un èxit molt gran. I a tota Europa, i a alguns països de Sud-amèrica també s'han publicat. Han tingut un èxit del qual no me'n puc queixar.

Un desig de futur per al món del còmic?

Ho comentava no fa molt. Estic al segon cinquantenari, i estic pensant ja en idees revolucionàries per quan comenci a treballar amb elles al tercer cinquantenari, per veure què faig llavors. Alguna cosa faré.

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?