El santcugatenc Carles Martínez és Companys a TV3

L'actor santcugatenc Carles Martínez es converteix en Lluís Companys a la pel·lícula 13 dies d'octubre que s'estrenarà aquest dijous, 10 de setembre, a TV3 (22.05 hores). Un film que recrea els darrers instants de la vida de Companys, el president de la Generalitat de Catalunya afusellat pel règim franquista el 15 d'octubre de 1940.

 

Una pel·lícula, produïda per Televisió de Catalunya, Batabat, SCCL i Lastor Media, SL amb la col·laboració del Departament de Cultura i del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, i dirigida per Carlos Marques-Marcet.

 

Al costat de l'actor santcugatenc s'hi pot veure Òscar Muñoz (Ramon de Colubí), Clara Segura (Ramona Companys), Josean Bencoetxea (Enrique de Querol) i Antonio Dechent (Luís Orgaz).

El TOT ha entrevistat l'actor protagonista de la pel·lícula, Carles Martínez

Com li arriba l'encàrrec de fer el paper de Lluís Companys a 13 dies d'octubre?

Durant aquest any estic fent un espectacle del Companys, Cambó-Companys, que és un enfrontament entre Francesc Cambó i Lluís Companys arrel dels fets del 6 d'octubre del 1934. Casualment, l'Oriol Broggi estava preparant una pel·lícula sobre els darrers dies del Companys, i em va dir que m'havia proposat per fer el paper d'advocat, però li van dir que era massa gran, i al final va proposar que fes de Companys. I jo l'anava a convidar a veure el meu espectacle, i casualitats, així vaig acabar fent aquest personatge.

 

A nivell professional, que suposa fer un paper com aquest?

És complicat, perquè va seguit d'una llegenda. El problema que tenen aquests personatges és que tenen una dimensió èpica molt gran: la llegenda supera la realitat. És com un americà interpretant el Kennedy. Són casos de magnicidi. És un president democràtic afusellat, que és un crim molt gran. Hi ha una vessant èpica molt terrible i que marca un dels períodes més foscos de la nostra història com a país. Es tractava de veure l'home al darrera d'aquest mite. Més que pensar en el Companys afusellat, hem pensat molt en l'home, un ésser humà en els últims moments de la seva vida.

 

I què n'ha descobert?

Els últims moments d'un condemnat a mort, amb totes les penombres que pugui tenir la seva personalitat. Amb les últimes reflexions que ell fa. Amb tot els encerts i desencerts, i el que ningú li pot treure: la seva immensa dignitat a l'hora d'enfrontar-se a la mort, i exercint com el que és, la màxima autoritat de les nostres institucions, com a president de la Generalitat. No és un assassinat del Companys, és un assassinat contra un país. Ell juga el rol històric que li toca.

 

Com s'ha preparat el personatge?

M'he oblidat del mite. Companys, quan el faig a l'escenari, me l'imagino com podria dir ell el text. I en la peli igual. En base al guió, que és magnific, i la relació que té amb les germanes i els personatges que l'envolten en els seus últims moments... les angoixes dins la cela... tot barrejat amb la distància que pren una persona quan s'esta morint. Una distancia que dóna moments, dins el drama, que no estan renyits amb l'humor. Un humor tràgic. Però intentant buscar la part lírica del personatge. Hi descobreixes que en els últims moments no hi ha ideologies; hi ha un ésser humà que fa inventari i afronta els últims moments amb un coratge del que va fer prova.

 

Es va fer un passi a la Filmoteca de Catalunya aquest mateix dilluns. Quina va ser la reacció del públic?

Espectacular. El públic es va alçar aplaudint. Hi ha consens general de què la pel·lícula és extraordinària, amb un nivell d'emoció fortíssim.

 

Recomani al públic que no se la perdi!

Per animar-los els hi diria moltes coses. Tractant-se del Companys, jo els hi diria que a la vida no hi ha accions correctes o incorrectes. Lo correcte és el que ve de l'ànima. El Companys, més que un patriota, va ser un home. Un home que va haver de decidir unes coses en un moment molt difícil de la història. Amb tots els seus defectes, la seva grandesa ve de què va fer coses que no van fer els altres. Hi ha moments en que quan algú no fa el que ha de fer, hi ha algú altre que amb una sabata i una espardenya ho ha de fer. I el Companys és d'aquesta raça. Potser va fer coses que políticament no van ser correctes, però van ser dignes. És un personatge romàntic del segle XIX. Que la gent es quedi amb això.

Sinopsi

El 3 d'octubre del 1940 Lluís Companys, president de la Generalitat a l'exili, és traslladat i empresonat al Castell de Montjuïc, a l'espera de ser jutjat. Les autoritats franquistes l'acusen de promoure l'assassinat d'innocents i de delictes de rebel·lió contra l'Estat.

 

Companys, ensorrat, espera la mort convençut que aquest judici serà una fal·làcia i la seva condemna, un mer tràmit. Però l'advocat i capità d'artilleria Ramon de Colubí, franquista convençut a qui assignen la defensa, intenta que la paraula justícia no sigui només un eslògan del règim buit de contingut, i fa tot el que està a les seves mans per salvar Companys, malgrat les diferències ideològiques que els separen i l'odi que li professa.

 

Mentrestant, el règim fa tot el que pot per amagar el procés, jutjar a corre-cuita Companys i afusellar-lo sense fer gaire soroll, per evitar que esdevingui un màrtir i un símbol per Catalunya.

 

L'advocat De Colubí, durant la defensa, descobreix l'home que s'amaga rere el polític; la seva dignitat i la seva força. Un Lluís Companys que durant 13 dies d'octubre afronta la mort amb les seves circumstàncies, les seves pors i les seves contradiccions.