Jener: "La cultura em mou perquè és una de les coses que més m'ha interessat"

Eduard Jener, Premi extraordinari Sant Cugat a tota una trajectòria

Eduard Jener ha estat reconegut amb el Premi Extraordinari Sant Cugat a tota una trajectòria, que recollirà aquest 31 de març durant la gala que se celebrarà al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès. Estretament vinculat al món de la cultura, Jener va néixer a Gràcia, a Barcelona, el 9 de febrer de 1940, i després de casar-se, van escollir La Floresta per viure-hi. Amb 3 filles i 4 nets, Jener sempre ha estat vinculat a la ciutat i la seva vida cultural.

Més info: Eduard Jener, Premi extraordinari Sant Cugat a tota una trajectòria 2018

Què suposa aquest reconeixement?

Primer, una sorpresa molt gran. I després, molta alegria. Em sento honorat i gratificat. La veritat és que no m'ho esperava, perquè potser jo soc bastant crític, i de vegades dius "això potser no encaixa", però veig que sí. Són molts anys d'activitat...

Molts anys d'activitat... Com comença el seu vincle amb la ciutat?

El principi diria que és l'Associació de Veïns de la Floresta. Parlo de just abans de morir Franco, quan es van fer unes eleccions al barri per renovar la junta. Amb aquell canvi de junta, el 1976, vaig ser-ne vicepresident. Vam crear uns festivals al Casino amb gent com Gato Pérez, l'Orquestra Plateria, Maria del Mar Bonet... una sèrie de persones vinculades a la Floresta. Però després, sí que és veritat que per feina, i perquè vaig començar a fer altres coses al centre, em vaig anar desvinculant, que no trencant.

Ha estat fortament vinculat al món de la ràdio també.

 

Una de les primeres activitats que vaig fer aquí va ser col·laborar amb Ràdio Sant Cugat, amb un programa de música clàssica que es deia "A cau d'orella". Després vaig continuar a la ràdio, en diferents etapes d'una forma intermitent, i des del 1996 fins ara de manera continuada amb diferents programes.

Un vincle que també s'estén a les entitats locals.

Sobretot amb Amics de Pedra i Sang, amb les Tertúlies, i col·laboracions regulars amb l'Aula de la Gent Gran fent entrevistes amb públic i alguna xerrada, Firat i Òmnium... Posteriorment, quan es va crear el primer Consell de Cultura, en vaig formar part, i vaig ser-ne sotspresident durant 6 anys. Després, vaig passar al Consell de Ciutat, i encara participo amb el Consell de l'Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural, i també al Consell Assessor de l'organisme APEL, de la ràdio. També presentacions del Teatre-Auditori, i altres coses soltes que he anat fent.

La seva trajectòria professional, també està vinculada a la cultura?

Vaig començar a treballar amb 14 anys, mentre continuava estudiant. Em vaig graduar a l'escola social de Barcelona, i després vaig alternar diferents empreses d'electrònica, fins que finalment em vaig decantar per una cadena de perruqueries a la qual estava ja vinculat, sent-ne soci i gerent. Amb aquesta empresa vam estar molt vinculats a les arts escèniques. Fèiem tota la perruqueria de La Cubana, pel·lícules de Bigas Luna... i una cosa que va ser molt important que va ser tota la perruqueria i maquillatge de la inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona i els Paralímpics.

Per què el mou la cultura?

Em mou perquè és una de les coses que més m'ha interessat a la meva vida. Soc net d'un pintor, del qual porto el seu nom, i des de sempre m'han interessat molt totes les arts, i és el que he tingut a l'abast. He sigut un espectador, des de sempre, de tot, de cinema, de teatre, de música, de dansa, de tot... I va haver-hi un moment determinat que havia començat fent un programa de clàssica a la ràdio, i una mica més tard vaig començar amb les crítiques.

Com es presenta en aquest sentit?

Sempre m'he presentat com un espectador privilegiat. Vaig començar a fer les crítiques quan tenia 53 anys, però havia començat a anar al teatre amb 5 o 6 anys. Feia moltíssims anys que era espectador, i sempre m'ha interessat. Però això dic que soc un espectador privilegiat que, com a espectador, veu i explica el que li sembla. "Explica el que li sembla" vol dir que és una crítica sempre subjectiva; jo no crec en l'objectivitat. La crítica sempre és subjectiva, perquè jo soc un subjecte, no soc un objecte.

Es defineix com a crític. Com valora els Premis Sant Cugat?

Penso que el reconeixement a una trajectòria personal hauria de ser sempre a algú que realment estigui vinculat a la ciutat; que la seva activitat tingui a veure amb el desenvolupament de la ciutat. De vegades, ho he trobat a faltar, però em sembla que s'ha anat aprenent amb el temps. És difícil, si em poso al lloc de qui ha d'escollir.

Content de rebre'l.

Em sento molt content, perquè penso que de vegades les coses es fan amb el dia a dia, i sembla que no tinguin importància, i quan hi ha un reconeixement d'aquest tipus, vol dir que per a alguns, sí que en te d'importància. Si et reconeixen, en vida, vol dir que el que fas té un retorn, i és d'agrair. No et pots sentir millor.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem