L’ artista veneçolà forjat als tallers de Sant Cugat

Són molts els artistes que viuen a Sant Cugat i desenvolupen la seva activitat artística a la ciutat. En molts casos, és la ciutat la que els ha ofert la possibilitat de descobrir aquest particular món, el de la creació. És el cas d’Alberto Laporta.

Veneçolà de naixement, el 1996 es va establir a Catalunya, i fa prop d’una dècada que viu a Sant Cugat. No sempre s’ha expressat mitjançant l’art; és quelcom que va començar l’any 2009. “Va ser una casualitat. Sempre m’ha agradat el dibuix i la pintura, de fet, pels meus estudis d’enginyeria, he fet molt dibuix, i era una part que em sortia molt bé, però el fet de dedicar-me a la pintura no m’ho havia plantejat”, explica.

Arran de quedar-se a l’atur, va apropar-se fins al taller Esfera d’Art dels artistes Carmen Anzano i Martín Carral. “Francament, em va captivar l’ambient de l’art, i més amb ells, artistes dedicats a això al cent per cent. I ho vaig veure com una alternativa, per dedicar-li més temps, amb serietat”.

Crisi a l'art

Tot i que voldria dedicar-se professionalment a l’art, admet que “les circumstàncies actuals no ho permeten. És francament molt difícil; la crisi econòmica ha fet que aquest sector es deixi de costat”. Amb tot, apunta que com que no té una necessitat de produir “no ho he deixat, perquè és una part de la meva vida, fer una activitat que produeix plaer, i perquè sempre m’ha servit de mitjà de comunicació”.

De Sant Cugat com a “Terra d’artistes”, Laporta en destaca la quantitat d’artistes i propostes formatives que té la ciutat. “Em va cridar molt l’atenció quan vaig arribar aquí el fet que hi ha força artistes. En el meu cas, la ciutat va facilitar la meva entrada en el món de l’art”. Però apunta com a principal dificultat dels artistes a Sant Cugat “aconseguir tenir un espai per poder desenvolupar l’activitat, perquè és molt difícil vendre obra, i mantenir un taller no és tan fàcil”.

Canal de comunicació

"Gaudeixo de la vivència creativa; crec que és el que més em manté actiu. És una part que m’omple molt. Però a més, em serveix com a fil comunicador”, descriu Laporta, tot afegint que “expressar-me d’aquesta manera és una de les meves formes de ser”. Tot plegat, amb un fort component social. “Moltes de les meves exposicions tenen un tema social al darrere, alguna cosa que ens està afectant en un moment determinat, sense deixar de banda el que és l’art, l’admiració per la bellesa”.

“Amb l’exposició actual a La Puntual, “Èxode”, m’interessava el drama que hi ha al darrere, que ens ha tocat de prop a Catalunya, de molts joves que han hagut de marxar a buscar-se la vida” o el de Veneçuela “on per una crisi política molt forta, la gent té la necessitat de marxar, quan abans sols sortien per fer turisme”. Sense oblidar l’èxode dels immigrants que arriben a les costes espanyoles. “És un tema de sensibilitat social”.

Seduït

Actualment, treballa en una sèrie que porta per nom “Seduïts”. “És pel fet que hi ha una sèrie d’interessos que proven de seduir-nos perquè estiguem entretinguts amb el que ells volen”.

Alberto Laporta defineix la seva obra com expressionista figurativa. “Quan dibuixava a enginyeria, havia de ser molt metòdic, perquè allà no es pot fallar. En l’art tendeixo a ser expressionista, sense oblidar el realisme, però sempre donant-li un punt de lleugeresa”. Pel que fa a la tècnica explica que té una especial predilecció per l’oli. “Ara, els materials són més moderns, n’hi ha que ni fan olor, ni res, però l’oli és una cosa... és com esculpir, vas poc a poc... L’oli em frena la rapidesa que tinc per natural”.

Si se li demana un desig pel que fa a l’art, Laporta reivindica que “caldria buscar la manera que la cultura arribés a la gent; perquè és com un petit oasi enmig de la rutina; tothom busca cinema, teatre o música quan surt de la feina! Si és tan important, per què està tan deixada de banda?”.