Martí Rom desgrana el vincle de Miró amb Mont-roig, desvetllant anècdotes de l'artista

L'obra, la persona, i l'entorn de l'artista Joan Miró és el que recull el nou llibre del santcugatenc Martí Rom, fent una síntesi del seu treball d'investigació de més de 40 anys vers la figura de l'artista i el seu vincle amb el municipi de Mont-roig del Camp.

Un llibre que porta per nom Joan Miró i Mont-roig: El xiscle de l'oreneta (1930-1983) i que s'ha presentat aquest dijous, 25 de juliol, al Centre Grau-Garriga d'Art Tèxtil Contemporani de Sant Cugat del Vallès en un acte organitzat pel TOT Sant Cugat, amb el patrocini d'Amat Immobiliaris, i la col·laboració d'Òmnium Cultural i Centre Grau-Garriga d'Art Tèxtil Contemporani.

Ramon Grau, editor del grup Totmedia, ha estat l'encarregat de conduir l'acte, recordant el vincle existent amb l'autor del llibre, amb qui van preparar un documental sobre els 50 anys de la Casa Aymat de Sant Cugat, entre altres, i de qui ha dit, és "una de les persones que més coneix l'obra de Joan Miró". També n'ha destacat els seus orígens a Mont-roig, i els seus 37 anys com a santcugatenc, així com la seva passió pel cinema i les construccions de terra seca, entre altres facetes.

Tot plegat, per recordar que aquest és el segon llibre de Rom sobre l'obra de Miró, a més dels documentals que ha fet sobre la seva vida i obra, "tancant 40 anys de recerca sobre la relació de l'artista amb el poble".

Per explicar la seva tasca de recerca, Martí Rom ha volgut començar la seva intervenció destacant la "qualitat humana de Miró", remuntant-se a com el va conèixer quan solament tenia 13 anys. Va ser a Mont-roig, lloc de naixement dels pares de l'escriptor, durant una de les estades de l'artista, quan li va signar una fotografia i es va preocupar per si l'havia fet bé, per si calia tornar-li a signar. I anys més tard, quan, com a apassionat de Miró, Rom va voler fer un documental sobre ell, va acudir a una inauguració d'exposició a Barcelona per plantejar-li, i aquest va accedir. Un fet que es va complicar per les gestions del seu secretari, però que un temps després, en coincidir en un altre acte, Miró va recordar i hi va posar data.

"Des de llavors, fa 40 anys, he estat investigant, cercant informació de l'entorn de primera mà, i passant dies i dies de la Fundació Miró, buscant aquella informació que no surt mai", ha detallat Rom. "M'agrada pensar que tot aquest treball és un riu d'informacions mironianes que fan cap a un mar de coneixement mironià. El meu riu és el vincle amb Mont-roig", ha afegit, detallant que, com en tot riu, aquest també té capes, en concret, tres.

"La primera capa és els grans trets de l'obra mironiana, dels quadres més significatius", ha explicat, remarcant que ell no és un estudiós d'art. Pel que fa a la segona capa, Rom ha detallat que és "el Miró com a persona, i la seva relació amb altres persones". I encara una tercera capa, aquella que "no es veu mai", ha dit, fent referència a com es vivia al Mas Miró, el mas que el pare de l'artista va comprar l'any 1911, i en el qual l'artista feia estades regulars de tres o quatre mesos a l'any, durant 65 anys.

Però Rom també ha volgut deixar clar que el llibre és més que la relació de Miró amb la vila de Mont-roig, fent referència als viatges de l'artista arreu del món, i com aquestes estades a l'estranger tenien també un vincle amb el poble català.

També el vincle amb Cornudella i amb Sant Cugat. Dos municipis amb els quals Rom ha volgut incidir especialment. El primer, perquè era la vila natal del pare de l'artista, i "fins fa 15 anys, sols hi havia un paràgraf que en feia referència". "Tot el que s'ha dit després és tret de la meva informació; ara hi ha 800 pàgines meves que ho expliquen", detalla. Un estudi que l'ha portat, per exemple, a poder dibuixar l'arbre genealògic de Miró.

I pel que fa a Sant Cugat, Rom ha destacat el vincle de Joan Miró amb la Casa Aymat, on va fer el seu primer tapís, Tarragona, l'any 70, detallant com una sèrie de circumstàncies el van portar fins al municipi. Des del seu vincle amb el doctor Trueta, que li va recomanar, fins al fet que volgués fer un tapís per agrair a un metge de Tarragona i a l'hospital que treballava el fet de salvar-li la cama a la seva filla després d'un accident.

Un llibre que conté també diferents anècdotes, com que Miró sempre deia que viatjava pel món amb una garrofa de Mont-roig a la butxaca. Un fet que, Rom, va voler creure com a cert, però que va descobrir que realment ho era parlant amb el sastre que li feia els vestits, qui li va explicar que a tots ells els hi feia fer una butxaca a la part interior de la jaqueta per portar aquesta garrofa.

I més que anècdotes, al nou llibre de Rom, també mira l'evolució de l'obra de Miró, fent referència, per exemple, al quadre Terra llaurada, del 1923, considerat el punt d'inflexió entre l'obra realista de Miró, i la seva etapa posterior. Una teoria que Rom suporta, ja que diu que la inflexió va arribar després dels viatges a París que el van enlluernar. Però l'autor afegeix "una capa més", analitzant el sentit de l'atzavara que apareix al quadre, així com els diferents elements, fragments sintètics de la seva obra anterior, que hi surten.

"Una de les coses que com a nen m'explicaven al poble era que les atzavares florien un cop a la vida, i que quan veies créixer el pal de ballarí, és que començava a morir, i que quan sortien les flors, moria. De les flors, sortien les llavors, i d'aquestes, en caure a terra, les noves plantes. Només morint t'ofereix el millor", ha explicat. "Aquest quadre és el final del procés de quadres realistes. A l'esquerra hi ha l'atzavara, i cap a la dreta, els fragments d'altres obres. És com un fins aquí; el final del cicle", reflexiona.

A l'acte, han participat una quarantena de persones, que han pogut descobrir com la feina de Martí Rom ha fet possible conèixer més l'artista i la seva manera de viure, així com tenir una altra perspectiva de la seva obra.