Pujol: "Els que treballem ensenyant literatura estem fent Sant Jordi cada dia"

Josep Pujol és professor santcugatenc del Departament de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva branca d'investigació és la Literatura Medieval catalana, i està especialitzat tant en poetes catalans com Ausiàs March com en obres de narrativa com el famosíssim Tirant lo Blanc. També treballa amb traduccions al català de textos llatins i italians de l'Edat Mitjana.

Amb motiu de la celebració de la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya de la rosa i el llibre, el TOT entrevista a Josep Pujol sobre la figura de Sant Jordi i la perspectiva acadèmica del món literari del 23 d'abril.

La tradició cultural de la llegenda de Sant Jordi ja s'expressa a l'Edat Mitjana?

La llegenda és antiga i té un recorregut. Forma part de les llegendes hagiogràfiques, és a dir, de les llegendes de la vida dels sants a l'Edat Mitjana. A més a més, a partir del segle XIII comencem a tenir indicis clars de la presència de Sant Jordi com a patró. No encara com a patró de Catalunya exactament, però si com a patró dels exèrcits cristians en la lluita contra els musulmans, per exemple amb la conquesta de Mallorca, quan Jaume I, al 'Llibre dels fets' i aquesta mena de crònica que fa de la seva biografia, explica que quan van assaltar la ciutat de Mallorca, els habitants musulmans de la localitat van dir que havien vist entrar un cavaller tot blanc al davant de les tropes cristianes. I Jaume I diu: "Jo estic convençut que era Sant Jordi". Per tant, aquesta presència ja hi és. Després, a la llarga, a partir del segle XV, Sant Jordi ja s'estableix com a patró del Principat de Catalunya de manera més directa.

Però aixó no s'associa amb la literatura...

No. Aquesta associació és molt moderna. L'associació de Sant Jordi amb els llibres és una cosa del segle XX. La part floral i la relació amb la rosa ja està dins la llegenda, però la part dels llibres, de fet, és una creació dels editors de llibres que a partir dels anys 20 van decidir aprofitar la llegenda. L'impulsor crec que va ser un llibreter de Barcelona que va proposar de celebrar, coincidint amb l'aniversari del naixement de Cervantes, al setembre, una fira popular de llibres. I la cosa va tenir èxit. A l'any 30 es va canviar la data al 23 d'abril, no perquè fos Sant Jordi sinó perquè coincidia amb la data de l'enterrament de Cervantes, i es va canviar, probablement, perquè a la primavera anava més bé per fer parades al carrer que no pas el mes de setembre. A partir d'aquí, quan s'institueix el dia del llibre, 23 d'abril, per Sant Jordi (que no és una cosa només de Barcelona ni només de Catalunya, sinó que de fet es va instituir a tota Espanya), en el cas de Catalunya va coïncidir que era Sant Jordi i llavors va produir aquesta curiosa associació entre el dia del patró de Catalunya i la "diada del Llibre". Aquesta coincidència crea una convergència de dues tradicions (una de més antiga i una de més moderna), que dóna com a resultat el dia del llibre tal com el vivim a Catalunya, que em sembla que és una manera completament diferent de com es viu a altres llocs.

Llavors va ser producte de la casualitat?

En principi, la idea era celebrar el 23 d'abril com a efemèride d'un escriptor important que coincidia també amb la data de la mort de Shakespeare, tot i que hi ha un problema de dates, ja que els anglesos comptaven amb un altre calendari. Però ja anava bé: 23 d'abril era un dia per a celebrar grans escriptors, i en el cas català era el dia de Sant Jordi. Llavors, comprar llibres s'associa també a regalar roses i, així, ja tenim la tradició formada. Es tracta d'una tradició que, de fet, durant el temps del franquisme, es converteix també en una festa reivindicativa, i en un gran aparador pels llibres escrits en català.

Hi ha testimonis sobre Sant Jordi a l'edat mitjana?

És un sant que té la peculiaritat que la seva vida no és només una vida del que és un sant màrtir com els altres, sinó que es tracta d'un sant com a cavaller que lluita contra el mal representat en el drac, i era fàcil que s'erigís en un prototip de totes les bondats i tots els valors positius de la cavalleria. Sant Jordi, en general, està associat a la cavalleria i la defensa d'uns ideals cristians encarnats en els cavallers. Ara penso en una representació gòtica que hi ha a una de les portes laterals del Palau de la Generalitat, la que dóna al carrer del Bisbe, on apareix Sant Jordi com un cavaller contra el drac.

 

"Hi ha escriptors que han deixat de signar per Sant Jordi perquè pensen que l'autor queda subsumit com un esclau que només fa que signar un llibre darrere un altre"

Des del departament de filologia catalana de la UAB s'intenta potenciar la Diada de Sant Jordi?

Activitats específiques no se'n fan. Els que treballem ensenyant literatura estem fent Sant Jordi cada dia. La nostra actitud ja té un cert punt de militància i de promoció de la lectura sempre. Evidentment, dius als alumnes que per Sant Jordi que surtin al carrer, que vagin a la ciutat on visquin, que baixin a Barcelona, que vagin a les parades, que remenin, que triïn, que mirin, que busquin... Però, en realitat, la tasca aquesta de promoció i de formació del gust, de formació del coneixement de la història, de saber posar els autors i les obres en la Història de la Literatura, és una tasca que fem cada dia, i als que ens agrada fer-la procurem fer-la amb prou entusiasme com per a mirar d'encomanar una mica d'aquest entusiasme als nostres estudiants.

Se segueix amb el mateix entusiasme la diada de Sant Jordi des dels cercles acadèmics que des dels cercles editorials?

No. Jo crec que no perquè és molt diferent, és clar. El dia de Sant Jordi, sense els lectors, no existiria. La festa de Sant Jordi és una festa dels editors i dels llibreters. Són ells que, com a estructura editorial i comercial són els que han de promocionar els seus productes, fer-los arribar al públic i difondre'ls. En aquest sentit, la seva funció és una funció clarament promocional de la lectura, no només de la literatura, perquè de fet, si vas a mirar, de llibres n'hi ha de moltes menes: hi ha qui compra literatura, hi ha qui compra assaig, hi ha qui compra llibres d'actualitat política o qui compra llibres de cuina o autoajuda. La nostra funció és diferent: no és la de l'entusiasme puntual d'un dia que ens permet augmentar les vendes sinó que la nostra militància és la d'ensenyar a llegir. Com més sàpiguen llegir, com més puguis formar l'esperit crític d'un lector que sàpiga triar, que sàpiga què li agrada i què busca, que sàpiga què llegeix i perquè ho llegeix, millor. És importantíssim. Llavors tu pots formar una persona que llegirà sempre i que no dependrà de la promoció. Tu vas a la llibreria i veus les novetats, però si tens un gust més format, saps què t'interessa, què t'interessa llegir, si vas darrere les novetats d'un cert autor, si t'agraden més els clàssics... Nosaltres, des de l'acadèmia, intentem contribuir a la formació d'aquest públic lector.

El dia de Sant Jordi és el dia dels llibres mediàtics?

Això és inevitable. Si tu tens una empresa i el teu negoci és vendre llibres, com més llibres venguis, més negoci faràs i més diners tindràs per reinvertir en editar més llibres. És indiscutible que la publicitat passa per l'ús dels mitjans de comunicació com a mitjans publicitaris. És inevitable, llavors, que hi hagi una certa figura de l'escriptor mediàtic, que és escriptor però aprofita els mitjans, o a l'inrevés: un escriptor que s'ha fet famós als mitjans i llavors escriu llibres perquè així els ven. Aquest és un factor i és un element com qualsevol altre, però em sembla que per Sant Jordi hi ha de tot. Si tothom només comprés llibres mediàtics, els altres moririen de gana, o no es vendrien altres llibres. I tampoc és el cas, em sembla. Però sí que és veritat que hi ha certs autors, que llavors guanyen premis, i poden promocionar el llibre a través de Sant Jordi. Potser de vegades sí que tapen autors literàriament més bons, autors de més qualitat, però es tracta del món de l'oferta i la demanda editorial. Per això també hi ha escriptors que han deixat de signar per Sant Jordi: em sembla que Quim Monzó no signa perquè es va afartar de veure que al voltant tot era un muntatge editorial i empresarial, i que per tant l'autor quedava subsumit com un esclau que només fa que signar un llibre darrere un altre sense saber a qui el dedica.

Vostè ha publicat algun llibre o té al cap fer-ho?

Sí, el que passa és que a vegades els llibres acadèmics tenen un circuit completament diferent perquè s'adrecen, en general, a un públic d'especialistes, o són llibres d'alta divulgació, que no tenen sortida per Sant Jordi. Ara mateix acabem de publicar en anglès, amb una editorial anglesa, un llibre sobre la recepció de la cultura clàssica llatina i humanística en la cultura catalana medieval. És un llibre col·lectiu, que hem fet entre 5 autors, a parir d'un projecte d'investigació que tenim a l'Autònoma però, és clar, això és un treball acadèmic que va destinat a un públic acadèmic internacional. Aviat també sortirà, esperem que el mes que ve, un llibre meu que és una edició crítica d'una traducció medieval del poeta llatí Ovidi, amb l'editorial Barcino, en la col·lecció "Els nostres clàssics", una col·lecció dedicada única i exclusivament a textos medievals i del Renaixement. És una editorial que té una col·lecció que es diu "Tast de clàssics" que es dedica a publicar autors medievals traduïts al català modern, per facilitar l'accés a textos en què la llengua medieval a vegades pot ser una barrera.