Sans Travé: “L’Arxiu Nacional és una estructura i una infraestructura d’estat”

Josep Maria Sans Travé es va formar a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Història i es va especialitzar en Història Medieval. Va anar a fer de becari a Bolonya, al real Colegio de San Clemente de los Españoles, on va presentar la tesi doctoral i va obtenir el Premi Extraordinari. També va investigar a l’arxiu secret vaticà i a Florència per perfeccionar els  estudis d’història econòmica medieval, entre altres. Va ser professor a la Universitat de Barcelona, també a la Universitat de Tarragona i a la Universitat Internacional de Catalunya. A més, va ser director de l’Arxiu de Protocols de Barcelona fins que es va encarregar de la gestió del servei d’arxius del Departament de Cultura i més tard va ser nomenat director de l’ANC.

Quan va començar la seva tasca  al’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)? 

El 1980 vaig deixar de fer classes a la universitat i vaig deixar la direcció de l’Arxiu de Protocols de Barcelona perquè el conseller de Cultura Max Cahner em va encomanar la gestió del servei d’arxius del Departament de Cultura. El 1992 vaig deixar el servei d’arxius per dirigir l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), en aquells moments instal·lat a Barcelona. Des d’aleshores he dirigit aquesta institució.

Quan s’instal·la l’ANC a Sant Cugat? 

El va inaugurar el president Pujol el 23 d’abril del 1995.

Què és l’ANC i en quin moment es decideix fer-lo i per què ? 

L’Arxiu Nacional és una de les grans infraestructures culturals del nostre país. Respon al fet que nosaltres som una nació. Tota nació necessita un arxiu on dipositar tota aquella documentació generada per la mateixa administració en el moment que aquesta ha perdut el seu caràcter administratiu. Aquesta documentació esdevé documentació amb valor històric. Totes les nacions necessiten un arxiu nacional. Aquesta va ser una de les primeres institucions creades l’any 1980, en temps de Max Cahner. 

L’ACN és una estructura d’estat? 

És una estructura i una infraestructura d’estat. Alguns, fa 35 anys, ja vam pensar en això. Tot el que vam fer en política arxivística en temps de Max Cahner, tot era pensant en el futur d’estructura d’estat. En aquells moments no hi havia cap altra institució que tingués el nom de nacional.

Com és que es va ubicar a Sant Cugat? 

Va ser una mica difícil trobar un lloc a Barcelona. El 1981 el Ministeri de Cultura va fer la transferència de competències a la Generalitat i amb aquestes hi havia algun edifici, com la seu de l’antic diari La Soli, al carrer de Villarroel, en aquest local es van fer un parell de projectes de remodelació però no donava per tota la documentació que s’hi volia posar. Vam intentar buscar altres llocs a Barcelona, però era un moment en què la Generalitat estava governada per un partit polític i l’Ajuntament per un altre, el mateix que la Diputació. Va ser difícil que l’Ajuntament cedís un terreny a la Generalitat per construir l’ANC, mai ens vam posar d’acord. Finalment, l’Ajuntament de Sant Cugat va acollir la nostra petició, amb una condició: que tinguéssim l’arxiu històric de la ciutat. Hi ha 32 dipòsits i un encabeix la documentació històrica de la ciutat.

Quines característiques té? 

La raó fonamental de la seva existència és ser arxiu de l’Administració, però també hem assumit una altra competència, que és la de salvaguardar documentació rellevant per a la història del país i que no està en mans de l’Administració, sinó de particulars. Per exemple, hem recollit arxius d’empresa que fan que l’ANC sigui únic. 

Quines altres línies d’actuació teniu? 

Conservem arxius d’associacions, de partits polítics, de sindicats, etc. Som un país que quan s’ajunten dos catalans es crea una associació. Per exemple, tenim la documentació del PSUC o de la UGT. També tenim fons personal. Vam tenir especialment cura amb la documentació personal de les persones exiliades, ja que era una documentació molt important per la història del país. Molta d’aquesta gent ens va fer confiança i ens van cedir els seus documents. Tenim una gama molt diversificada de fons personals, però no els volem tots, només aquells que siguin rellevants per la història de Catalunya.

Què més hi ha? 

Un dels nostres interessos des del començament era la fotografia. Tenim més de 3 milions de fotografies. S’editen llibres o es fan exposicions en col·laboració amb privats per donar a conèixer els valors dels nostres fotògrafs. També tenim arxius de la noblesa, els nobles són molt gelosos de la seva documentació, però els hem fet entendre que no té sentit guardar una documentació que no pot ser estudiada perquè és com si no existís. Els arxius nobiliaris són importants per veure la incidència, des del punt de vista econòmic i social, que tenien els nobles en les poblacions de les quals n’eren senyors.

Quines àrees té l’ANC? 

La dels fons administratius, la dels fons històrics, l’àrea de restauració i tenim l’àrea de noves tecnologies. L’objectiu d’aquest director, que ja no el complirà, era que la sala de consulta estigués sempre buida perquè tothom pogués consultar tota la documentació des de casa. També hi ha l’àrea específica de fotografia. I també hi ha una àrea de difusió, perquè tenim l’obligació de difondre el contingut de l’arxiu.

A Sant Cugat quina riquesa dóna l’arxiu? 

Han vingut responsables d’arxius de tot el món, des d’europeus a xinesos, fet que ha ajudat a posar Sant Cugat al mapa. A més, l’ANC té un compromís amb la ciutat. L’Arxiu és una institució cultural més de la ciutat de Sant Cugat.

Vull preguntar-li pels papers de Salamanca. Encara en falten? Està tancat el tema? 

En falten molt pocs, potser un 10%. El tema de Salamanca podríem dir que ha estat un èxit pel nostre país. El que s’ha aconseguit era impensable. 

Per què era tan important que tornessin? Històricament tenen molt valor? 

Perquè ens els havien robat. A banda del seu valor històric, alguns són més importants que altres. Tenen un valor legal, ens els van robar amb motiu d’una guerra que aquest país va perdre i, acabat el conflicte, no els hauríem ni d’haver hagut de reclamar. Hem aconseguit el 90%, ja m’agradaria a mi aconseguir el 90% del que haurem de negociar algun dia amb l’Estat espanyol.

Es jubila. Podrà desvincular-se? 

No, perquè me l’estimo molt. Vindré a investigar dos cops per setmana. Una cosa que fins ara no he pogut fer.