Sant Cugat defineix la política cultural i vol garantir l’accés universal a la cultura

Sant Cugat ja compta amb el Pla d'Acció Cultural (PAC), un document que, a partir d'una diagnosi detallada del territori, la població i la realitat cultural de la ciutat, té com a objectiu esdevenir la guia de la política cultural municipal fins a l’any 2030 mitjançant aportacions en matèria d’equipaments i propostes culturals. El pla va ser aprovat definitivament durant el ple municipal del dilluns 12 de maig, amb els vots a favor de l’equip de govern, PSC i En Comú Podem; els vots en contra de Vox; i les abstencions del PP i la CUP.

«En els darrers anys, la nostra ciutat ha crescut i ha canviat, i ha calgut fer una nova diagnosi de l’acció cultural per enfortir l’estructura municipal i buscar col·laboracions entre l’administració i la societat civil amb l’objectiu de promoure una cultura més inclusiva i diversa», va explicar la regidora de Cultura, Núria Escamilla (Junts).

El document ha estat elaborat per l’Ajuntament de Sant Cugat amb la col·laboració del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona i l’empresa Trànsit Projectes. Per tal de fer una diagnosi més completa i establir objectius clars, s’ha comptat amb la participació de diverses entitats culturals locals:

• Associació La Tacones
• Associació APROPERA
• Fundació Aula de So
• Grup d’Estudis Locals
• Escola Fusió
• La Unió Santcugatenca
• Coordinadora de les Taules del Consell de Cultura
• Associació Lumínic
• Taula d’Arts Visuals i Plàstiques
• Associació Gabriel Ferrater
• Societat Coral la Lira
• Fundació Privada Música Simfònica i de Cambra

 

Realitat cultural

El PAC parteix d’una diagnosi de la realitat cultural santcugatenca que recull diversos indicadors. Segons dades de la Diputació de Barcelona, l'any 2022, la despesa municipal en cultura a Sant Cugat era de 98,46 euros per habitant, una xifra superior a la mitjana dels municipis de la província de Barcelona entre 75.000 i 150.000 habitants (63,42 euros). 

 

També destaca pel nombre d’equipaments culturals: Sant Cugat registra 1,7 equipaments per cada 100.000 habitants, per sobre de la mitjana dels municipis de més de 60.000 habitants (1,3).

 

Tanmateix, un dels punts febles identificats és el suport econòmic a les entitats culturals. L’any 2022, només un 3,1% de la despesa corrent en cultura es va destinar a les entitats, mentre que a la resta de municipis aquest percentatge puja fins al 4,6%. De fet, la partida destinada a subvencions dels àmbits d’educació, cultura, esports i lleure cau dels 1,4 milions d’euros el 2024 als 966.000 euros el 2025.

 

Més info: Menys diners i sense convenis per a les entitats

La diagnosi també assenyala que, fins ara, alguns "exercicis de planificació estratègica en cultura fets anteriorment" han deixat "un mal regust en nombrosos agents culturals", ja que consideren que, a l’hora de la veritat, aquests "han tingut pocs efectes reals".

Línies d'actuació

A partir d’aquesta diagnosi, el PAC es vertebra en tres grans eixos estratègics, que es despleguen en línies d’acció concretes: L'Enfortiment de la capacitat municipal, el foment d’una vida cultural més diversa i inclusiva i l'Impuls de noves formes de col·laboració entre administració i societat civil.

El primer eix del PAC se centra en la revisió de les estructures, els recursos i les dinàmiques de treball a escala municipal per a "reforçar la dotació de recursos humans i tècnics dels serveis de cultura". Igualment, el pla també aposta per millorar la interlocució amb altres àmbits com educació, joventut o serveis socials.

Pel que fa al segon eix, un dels objectius centrals és garantir l’accés universal a la cultura. En aquest sentit, el pla inclou propostes per augmentar la presència de dones i col·lectius minoritaris a través d’una "oferta cultural més paritària", la incorporació de propostes amb "perspectiva de gènere i la presentació de referents femenins i LGBTI". També es posa èmfasi en el foment de la "cultura de base", amb programació per a totes les edats i condicions.

Núria Escamilla: "Aquest pla no serà paper mullat"

Finalment, el tercer eix reconeix el valor del teixit associatiu santcugatenc i planteja una reforma del Consell de Cultura per enfortir-lo. En aquest sentit, s’ha constituït una taula de seguiment per a assegurar la implementació real del PAC. "Aquest pla no serà paper mullat perquè hi ha una comissió de seguiment externa i un grup motor intern que procurarà que es vagi executant en els terminis que indica el pla", va afirmar Escamilla durant el ple de maig. També va assegurar que des de la regidoria de Cultura es "vetllarà perquè així sigui".

Nous equipaments i reptes d'espai

El PAC també identifica reptes relacionats amb la distribució d’espais culturals i recull projectes destacats per als pròxims anys. En primer lloc, es preveu la construcció d’una nova Biblioteca Central al parc de Ramon Barnils, en el marc del Pla d’Equipaments Culturals de la Generalitat del 2010. D’altra banda, es contempla la inauguració del Teatre de la Unió, el qual, segons assenyala el document, hauria d'haver-hi "obert les portes a principi de 2025".

Més info: El Ple dona llum verda a la nova Biblioteca Central al parc de Ramon Barnils

Pel que fa al Centre d’Art Maristany, el pla reconeix el "malestar d'algunes entitats" per la seva clausura, ja que "era l’únic espai municipal que permetia fer exposicions d’art contemporani de qualitat". Tot i que es van traslladar algunes activitats a Cal Quitèria i Casa Aymat, l’Ajuntament preveu la creació d’un nou espai d’art contemporani per compensar aquesta mancança.

Més info: El Centre d'Art Maristany tancarà portes per les retallades

A més, el PAC proposa la creació d’un Centre de Cultura Popular, com a espai per a promoure les expressions culturals tradicionals de la ciutat, i la recuperació de projectes com la sala B del Teatre-Auditori.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.